PERSPECTIVA

Homenatge a Picasso

Jaume Farguell i Sitges

Jaume Farguell i Sitges

Enguany es commemora el 50è aniversari de la mort del pintor malagueny i mig català Pau Ruiz Picasso (1881-1973). I el dia 12 del passat mes de desembre, a Barcelona amb l’Associació d’Antics Diputats del Parlament de Catalunya, tinguérem l’ocasió de compartir al Museu Picasso una magna exposició antològica i pedagògica sobre la vida i obra de l’universal artista.

Homenatge a Picasso

Homenatge a Picasso / Jaume Farguell i Sitges

Però segurament, degut a l’àmbit internacional de l’exhibició, en la narrativa oral i escrita de l’acte, com a berguedà, no vaig trobar-hi cap referència a l’estada i obra de Picasso a la nostra comarca, concretament a Gósol, durant els 80 dies des de les acaballes de maig fins a la meitat d’agost de 1906. Picasso tenia aleshores 24 anys i s’hostatjà a l’antiga fonda de Cal Tampanada, en companyia de Fernande Olivier la seva amant francesa, d’idèntica edat, amb la que acabà convivint durant vuit anys.

Aquest breu període cal considerar-lo prou ampli i productiu, atesa la fecunditat creativa del jove pintor. Tant és així que, entre pintures i dibuixos, més de tres-centes foren les obres per ell realitzades a Gósol, de les que un centenar de teles destaquen a prominents pinacoteques del món: «La dona dels pans», a Filadèlfia; «La natura morta», a Leningrad; «El jove gosolà», a Göteborg; «El pentinat», a Nova York; «L’harem», a Cleveland i un llarg etcètera.

Pau i Fernande eren aquella primavera-estiu al nostre encisador poble del Pedraforca per suggeriment d’Enric Casanovas, eminent escultor català i bon amic del pintor a qui veia angoixat a la bulliciosa Barcelona i presoner encara del record de l’anterior i plàcida estada al poblet tarragoní d’Horta de Sant Joan.

Com he tingut ocasió de precisar cordialment als meus companys visitants de l’exposició, el què cal valorar de l’estada del pintor malagueny al nostre meravellós poble prepirinenc, fou la seva radical mutació estilística, que marca un abans i un després entre el realisme i el cubisme.

En definitiva, un sobtat canvi d’estil de Picasso amb dimensió mundial, des del realisme de l’època rosa llavors imperant i a Gósol especialment tenyit d’un ocre terrós fet de pigments naturals, així com amb rostres humans d’ulls ametllats, inspirats en les verges romàniques. Aquests foren factors determinants de l’evolució cap al cubisme dominat per les figures geomètriques i consagrat a París l’any següent.

Hi ha exemples molt concrets d’aquesta evolució des de la pintura realista al cubisme naixent. Particularment en el famós quadre «L’harem» on al costat d’esveltes figures femenines hi figura autoretratat el mateix Picasso assegut a terra i on cal endevinar-hi directes antecedents a la seva també extraordinària obra cubista, «Les demoiselles d’Avignon» pintat l’any 1907 a París.

Sense mai oblidar, però el «Retrat de Gertrude Stein», una de les pintures més importants de la transició al cubisme mundial, pintada en dues etapes: el cos ben tradicionalment clàssic i realista, a París, en el que, per cerca de perfeccionismes, quedà pendent de pintar-li el rostre abans de viatjar a Barcelona i Gósol.

I fou precisament havent ja retornat de Gósol, que a la seva imaginació ja hi havien confluït moltes troballes del primitivisme allí absorbit, com les celles i el nas inspirades en l’escultura romànica. A partir d’aquí, ens pinta el cap de Gertrude destacat del cos talment com una màscara que, incorporant contundents faccions, ens porta al cubisme sintètic com un dels més revolucionaris retrats de la història de la pintura, tot i que a Gertrude li agradà poc.

Avui Gósol mostra fidelitat entranyable a la memòria de Picasso. Al centre de la plaça, la bella escultura de «La dona dels pans», rèplica del seu conegut quadre al museu de Filadèlfia. I a la pròpia plaça, el Museu Picasso, molt digne de ser visitat, amb fidels reproduccions d’obres produïdes durant aquell fructífer 1906. La commemoració allà d’aquest cinquantenari cal esperar-la amb il·lusió i obligada projecció berguedana.

Subscriu-te per seguir llegint