A l’hort i a la vinya no s’hi pot ser

Dels teus en vols dir, però no en vols sentir dir. L’adagi s’adapta com anell al dit a les reaccions que han tingut les paraules de Pedro Sánchez afirmant que el procés s’ha acabat. Portem mesos sentint aquesta mateixa afirmació dita per independentistes de tota mena i condició, sobretot per reforçar la idea que ERC el liquida amb la seva actitud negociadora vers els pressupostos de l’Estat.

A part de l’obvietat que el procés com a tal va acabar quan el president Puigdemont va suspendre la declaració d’independència que havia declarat uns segons abans, o si volen, quan els partits independentistes van acceptar amb tota normalitat presentar-se a unes eleccions convocades pel president Mariano Rajoy, després de dissoldre el Parlament, en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Aquella intervenció que es va aplicar i va funcionar sense cap incident sota les ordres de la vicepresidenta del Govern d’Espanya, Soraya Sáez de Santamaría, tenint com a col·laboradors necessaris en Pere Aragonès i Elsa Artadi, l’un secretari general d’Economia i l’altra secretaria general de Presidència.

Doncs bé, el fet que ho hagi dit el president Sánchez alguns ho volen fer veure com una ofensa i per despit s’ha convocat els ciutadans a mobilitzar-se durant la cimera hispano-francesa que es farà a Barcelona. Va començar Puigdemont des de Waterloo, després van ser les entitats independentistes i, finalment, ha estat Esquerra Republicana qui també ha cridat a manifestar-se. Perquè el món ens miri –de nou, l’Europa ens mira– i tot no acabi amb una simple foto i un peu de pàgina, caldrà que la mobilització sigui sonada, d’aquelles d’un milió. A les grans portades només s’hi anirà si agafa un caire violent, com van tenir les mobilitzacions postsentència. Però compte sempre amb un somriure i, evidentment, mai ningú haurà fet res i augmentarà la xifra dels represaliats i així podran fer-se encara més les víctimes.

Som davant d’un govern d’inconscients, estan negociant un pressupost que ha de donar certeses a la societat i arribar al final de legislatura, i al mateix moment atien les més baixes passions de les seves bases. El PSC pot donar suport a uns pressupostos sempre que es compleixin dues premisses: que s’acceptin les mesures i propostes de mínims presentades per Salvador Illa, i que el Govern governi per tots els catalans i no només per la minoria independentista.

Tal com apunta no sembla que aquestes condicions es donin, qualsevol diria que en aquest moment Esquerra ja té lligat el suport de Junts, però per acabar-ho d’adobar Aragonès ha anunciat que anirà a la recepció oficial de la cimera contestada. Sembla que vol quedar bé amb la vianda al plat. L’única explicació a tota aquesta comèdia és que fan veure que negocien, però no volen un acord pressupostari per acusar els altres de no fer-lo possible en aquests moments tan delicats pel país. Voldran aparèixer com els únics seriosos, però aquest cop se’ls ha vist el llautó, a l’hort i a la vinya no s’hi pot ser.

Subscriu-te per seguir llegint