Quiosc Regió7

Regió7

Ricard Sánchez

TRIBUNA

Ricard Sánchez Andrés

Activista

La vergonya segueix després de Qatar!

La competició màxima de futbol internacional va ser com tots sabem a Qatar. Els defensors dels drets humans van criticar que una Copa Mundial es fes en un país que quasi bé sembla medieval en drets humans. Es va parlar molt que els jocs es juguessin per primera vegada a l’hivern, de manera que els atletes d’elit no patissin les temperatures extremes que el país té la resta de l’any. Però poques portades, xiringuitos i reunions matinals van donar veu a aquells que han estat jugant a un altre joc més d’una dècada: les seves pròpies vides.

Milers de treballadors emigrants van ser els responsables d’aixecar estadis i les seves infraestructures, en males condicions laborals, patint maltractaments i sent víctimes d’una explotació propera a l’esclavitud. Mentre l’elit del país viu a tot tren. I en aquest país està molt clar, quan no s’és elit, no són importants els drets més fonamentals. És per això que més de 6.500 treballadors migrats de diverses nacionalitats la majoria de l’Índia, Bangladesh, Nepal, Kenya, Sri Lanka o Pakistan van morir quan treballaven a 50 graus, sense pauses i sense mesures de seguretat.

Durant els dotze anys que va durar, les condicions laborals dels treballadors de Qatar van ser denunciades per multitud d’organitzacions humanitàries i sindicals i les queixes van arribar a la FIFA, que va tenir el silenci per resposta, ja que van poder i van tenir temps d’aturar la massacre. Recordem també que el 2010, quan es va anunciar que aquest país acolliria la Copa del Món de Futbol masculí, ja s’havien rebut nombroses crítiques de diferents organitzacions, es va recordar una vegada mes l’absència de drets laborals, perquè no ho era i no és cap secret, que els drets humans no es respecten a Qatar, persegueixen al col·lectiu LGBTI, les dones són discriminades i no tenen els drets més bàsics i són censurades la llibertat de premsa que més sembla una ficció. Però a la FIFA li va donar igual com a la majoria dels grans clubs de futbol que prefereixen posar els ulls en els bitllets. Si els xeics paguen, què importa els drets i les persones?

Només heu de fer memòria i recordar que quan Qatar va aconseguir que la seva candidatura fos escollida el 2010 a cop de talonari, no tenia ni estadis ni tradició de futbol ni la infraestructura hotelera necessària. Només tenia i té una cosa: diners, molts diners. Això és tot el que es necessita al futbol actual.

La FIFA l’únic que la mou són els diners i les sospites habituals sobre la relació íntima de la FIFA amb la corrupció ja són impossibles d’amagar, ja que el 2015 el Departament de Justícia dels Estats Units va llançar una operació internacional en la qual van ser processats nou dels 22 membres del Comitè Executiu de la FIFA, que són els que trien els llocs de la Copa del Món. El seu president, Sepp Blatter, i el president de la UEFA, Michel Platini, es van veure obligats a dimitir poc després. Serà per això que diuen que «a la FIFA, intentem no donar lliçons morals a la resta del món», com va dir Gianni Infantino a principis de novembre, el president des del 2016. Per tant, és molt normal que no estiguin en una posició per impartir lliçons.

Com s’ha vist la FIFA va demostrar una vegada més que no volia molestar als amfitrions qatarians és més important per a ells una vegada mes els diners que els valors esportius que suposadament afirmen defensar. La FIFA això sí, sempre argumenta que lluita contra qualsevol tipus de discriminació. Serà que ho fa molt en secret. És per tot això i en quedo curt al dir que tot el relatiu al passat mundial de Futbol fa molta vergonya i fàstic i el fotut és que tota aquesta màfia–corrupció que envolta el Futbol va a més.

Compartir l'article

stats