L’EVANGELI

Llum pel món

Assumpta Bacardit

La llum és una de les coses més necessàries que hi ha. Hi ha vida al nostre planeta perquè el Sol ens il·lumina. Sense la llum del Sol les plantes i els animals moririen i nosaltres no podríem sobreviure. Ens cal llum per treballar i també per fer activitats de lleure. A les fosques ens costa fer la cosa més insignificant i senzilla. És per això que la llum és un símbol poderós des de sempre. Quan no estem segurs del que fem diem que anem a les fosques i, a l’inrevés, quan n’estem segurs diem que veiem les coses clares.

A la primera lectura Isaïes diu que Déu ha fet «el seu servent» perquè sigui «llum de les nacions» i dugui la salvació arreu de la terra. Per als cristians aquest «servent» que anomena Isaïes és Jesús. Ell és qui ha fet llum sobre la verdadera naturalesa de Déu, la manera de ser d’una mare o d’un pare amorosos que estimen a tothom com a fills i filles, el tarannà d’un Déu que estima la vida.

Jesús és també aquell que «va al davant», a l’evangeli d’avui el Baptista l’anomena així. Va il·luminant el camí com un guia. La seva actitud d’acollir tothom amb generositat, fins aquells que ningú volia, ens mostra clarament com hauríem d’actuar. Però, ho sabrem fer? Ho voldrem fer? Potser durant aquestes festes ens ha estat més fàcil, per Nadal tot convida a la generositat, a compartir... el repte és seguir fent-ho la resta de l’any i els anys següents.

La llum és també un símbol d’alegria. Sabem prou bé que quan surt el sol tots estem més contents i animats que quan el dia està ennuvolat i gris. I els ànims i la felicitat s’encomanen. Jesús també buscava encomanar aquesta alegria per l’arribada del «Regne de Déu», per això celebrava en àpats oberts a tothom aquest acolliment i aquesta vida nova de Déu.

I si és això el que se’ns demana? I si se’ns demana de ser també nosaltres llum pel món? Potser se’ns demana recordar que l’Església som una comunitat de testimonis amb l’objectiu d’ajudar a descobrir Jesús. Potser cal creure’ns-ho per poder posar en pràctica això de ser llum, és a dir, ser amor, vida, acolliment generós i fer-ho tot plegat amb una gran alegria que s’encomani i convidi a seguir.

Que ens convidi a dir des del fons del cor: –Com m’agradaria jo també ser llum!

Subscriu-te per seguir llegint