Quiosc Regió7

Regió7

Adam Majó

XUT A PALS

Adam Majó Garriga

Director General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat

Una fàbrica vella

L’any 2014 la companyia elèctrica Endesa, hereva de la mítica FECSA, abandona definitivament l’edifici conegut com l’Anònima (de Companyia Anònima Manresana d’Electricitat) que passa a mans de l’Ajuntament en virtut d’un conveni urbanístic.

La companyia guanya sostre urbanitzable al terreny restant i, a canvi, la ciutat obté un edifici de gran valor patrimonial i artístic (pot ser art un objecte creat amb intenció estrictament funcional? Sí, per descomptat). Passada la satisfacció inicial, apareixen els primers fronts arrugats a la casa gran. L’edifici no presenta patologies estructurals greus però al llarg dels 120 anys d’història s’hi han fet relativament poques modificacions i està molt lluny de reunir els requisits de seguretat, accessibilitat, sostenibilitat o confort exigibles al segle XXI. Si ni tan sols l’espai de les oficines, on s’havia atès al públic fins al darrer dia, reuneix les condicions mínimes, us podeu imaginar com estaven l’antic magatzem central o els soterranis. Per adaptar l’edifici a la normativa calen molts diners, milions, a més d’un projecte una mica concret i definit.

Més enllà d’alguna visita ocasional, l’Anònima es tanca i, com tots els espais sense ús, les seves dependències es van omplint de trastos. I així hagués pogut quedar durant anys i panys, esperant que algun dia toqués la loteria. Però no, aquesta vegada no. L’any 2016 s’arriba a la conclusió que aquesta és una peça clau del centre històric i que cal posar-la en valor, no només per ella mateixa sinó també i sobretot per reactivar aquest sector de la ciutat. I que si no hi ha diners per a grans projectes, potser es pot provar amb activitats més senzilles que permetin anar incorporant l’espai en l’imaginari col·lectiu. Així, es comença per allò més bàsic: es buida de fòtils la nau principal i s’hi habilita una presa de corrent i un parell de portes d’emergència. Al límit de la normativa, però amb les espatlles més o menys cobertes per si mai passés res, l’edifici s’ensenya i ofereix a entitats, col·lectius i empreses. Moltes hi venen només a fer el tafaner, però l’edifici és tan ben parit (i les fàbriques velles són tan cool...) que les propostes acaben arribant, des de fires diverses fins a rodatges, passant per assajos, assemblees o trobades. Entre aquestes iniciatives, la més destacada, el FABA (Festival Artístic del Barri Antic).

L’objectiu, en tot cas, s’havia assolit: treure l’Anònima de l’anonimat (perdó...) i incorporar-la, ni que sigui a precari, al mapa d’equipaments de la ciutat. Conscients que si s’aconseguia, si la gent se la feia seva, tard o d’hora els calers apareixerien. Com així ha estat, amb l’anunci de 2.8 milions d’euros del Next Generation per aquest edifici del carrer Llussà, al barri del Remei, al centre històric de Manresa.

La lliçó és clara. Totes les ciutats, i molts pobles, tenen edificis sense ús previst. Començar-hi a fer coses, amb una sabata i una espardenya, és sempre millor opció que esperar asseguts a que soni la flauta.

Compartir l'article

stats