La cua per fer-la petar mentre esperes que et cobrin

Una cadena de supermercats holandesa, Jumbo, ha creat una cua de pagament lenta per afavorir que els clients xerrin i intentar mitigar la soledat que puguin patir. Perquè es pateix. Ara sí que poden dir que van al súper a fer-la petar una estona més que no pas a comprar. Recordo que ma mare anava cada dia – i cada dia vol dir cada ida- al súper o a la botiga del barri perquè a més a més de comprar li era una distracció. Sempre es trobava algú pel camí, dubto que a la cua perquè abans no hi havia aquestes coses de cues lentes de pagament, i ja havia passat una estona abans no fos hora d’anar al casal d’avis, o a caminar o a veure’s amb algú amb qui havia quedat. Comprava pel dia, no pas per l’endemà perquè l’endemà hi tornava, al súper o a la botiga. I així cada dia.

En aquest cas la cadena de supermercats està fent una tasca social impagable. A Manresa una de les principals preocupacions de la gent gran és la solitud, segons una diagnosi de l’Ajuntament que aquest diari va publicar l’any passat. Solitud no desitjada i aïllament social. Per les circumstàncies que siguin. A més a més es dona la circumstància que la capital del Bages és una de les ciutats més envellides i més sobreenvellides -població més gran de 85 anys dins la franja de majors de 65 anys- de Catalunya.

La solitud és el pitjor que li pot passar ja no tan sols a una persona gran. També joves. Per això és tant important la tasca d’acompanyament que poden arribar a fer entitats com Creu Roja o la comunitat de Sant Egidi, per citar-ne només algunes. Hi ha escoles que també s’hi aboquen i els estudiants fan tasques de voluntariat per ajudar a persones grans. Això intergeneracional que en diuen. Uns aprenen i els altres encara més.

Tornen a la cua del supermercat. Què es deuen dir?. Doncs si aquí hi hagués algun súper que instaurés cues lentes, ara mateix parlarien del fred que fa i, sobretot, del que vindrà perquè «has vist com baixava la corba de la temperatura a la tele?». Uns replicaran que és el que toca per l’època de l’any i altres recordaran que feia molt temps que no se’ls hi glaçaven les orelles. I també seria d’obligat comentar l’encariment del preu del menjar. Com s’ha apujat el carbassó, els ous, les patates o l’oli. I per què no?. Es farien reflexions filosòfiques, recomanacions de llibres, de pel·lícules, de sèries de televisió i de música a més a més de parlar del bon partit que va fer el Barça a la final de la Supercopa contra el Madrid. Perquè els avis són uns savis.

Subscriu-te per seguir llegint