Això nostre ve de molt lluny

El document civil més antic que transcriu el català parlat és una relació de queixes. Data de l’any 1105 i passa llista d’una sèrie de drets feudals transgredits i perjudicis que se’n deriven. Se’n desprèn que la volença catalana pels memorials de greuges té una antiguitat mínima de nou segles. Ahir al matí l’independentisme agreujat va signar l’enèsim tot manifestant-se a Barcelona, a tocar d’on els governs espanyol i francès es reunien al més alt nivell després de saludar el diaca Pere, l’home que ajuda la missa amb una ma i porta l’atxa de la processó amb l’altra.

Els convocants van comptar 30.000 concentrats i la Guàrdia Urbana 6.500, i malgrat l’experiència convida sempre a dividir per dos o tres els recomptes dels organitzadors, aquest cop m’inclino a creure’ls per no desmentir-me a mi mateix, ja que ahir vaig publicar que «seran desenes de milers, segur», i el plural implicaria un greu error de pronòstic si no eren més de vint mil. Per tant, no penso baixar d’aquesta xifra. Haurien sigut encara més sense els anuncis meteorològics d’apocalipsis glacials; atesa l’edat mitjana dels assistents, entre «madura» i «avançada», el més lògic és que molts altres s’hagin quedat a casa perquè l’exposició al fred siberià pot ser fatal a certes etapes de la vida.

Una senyora que tant podia ser iaia com tieta explicava a la tele que es manifestava pensant en les penalitats que esperen els joves d’avui quan sigui grans, una motivació que connecta l’objectiu de la independència amb la reforma de les pensions a llarg termini. Per la mateixa causa jubilar ahir els sindicats van aturar França de cap a cap. A Macron no l’impressionen els alçaments periòdics d’una ciutadania que no ha abandonat la tradició de la revolta des que va prendre la Bastilla. El català emprenyat és un xaiet al costat del francès emprenyat, però té més història al darrera: aquí se segaven cadenes a cops de falç (de quin ferro deurien ser fetes?) un segle i mig abans que la guillotina tragués fum a París.

Subscriu-te per seguir llegint