VIST I NO VIST

Albert Benet dignifica el romànic

Jordi Sardans

Jordi Sardans

El 14 d’octubre de 2022 va fer 10 anys de la mort de l’historiador Albert Benet Clarà. Les ciutats de Sallent on va néixer el 1941 i Manresa on va ser professor dels instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer són el centre d’homenatge que durant un any (fins l’octubre de 2023), li reten mitjançant una comissió organitzadora. La tesi doctoral "Història de Manresa: dels orígens al segle XI", és una investigació fonamental d’una ciutat amb més de mil cent anys d’història. Benet es va interessar per l’excavació arqueològica, de la Torre Ximberga de Sallent, però sobretot pel jaciment del Puig de Sant Martí d’Ainet de Cardós, al Pallars Sobirà, subvencionat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya els anys 1981 i 1982, en un jaciment que va qualificar de neolític, romà i medieval. Ja coneixia la zona, on estiuejava amb la mare a l’hotel Cardós i sobretot a partir de 1978, quan es va dedicar de ple a la recerca i l’estudi en profunditat del preromànic i romànic de les valls de Cardós i Ferrera, i la Coma del Burg. La seva intenció era fer-ne una tesi, per complementar els estudis de llicenciat en Filosofia i Lletres, en la secció d’art des del 1975. Per raons diverses va decidir no presentar-la. Va fer una edició reduïda del manuscrit ciclostilat inèdit, que va titular "Les esglésies romàniques de les valls de Cardós i Ferrera", que caldria publicar perquè és el millor estudi que s’ha fet fins ara d’aquestes esglésies, a la zona. D’elles cal remarcar la de Santa Maria de Ribera de Cardós, declarada Bé Cultural d’Interès Local el 2001.

Aquesta important església que des del seu sorgiment fa la funció de parròquia de Ribera de Cardós va fer les darreres grans obres de reforma el 1727, segons assenyala una pedra a l’exterior de la sagristia. En la història de l’edifici destaca també la data de 1343, quan per decisió expressa, consignada en testament, el comte Arnau Roger III de Pallars Sobirà va voler ser sepultat en l’interior. A finals del segle XI i començaments del XII, els dirigents de l’església van rebre la incorporació de béns al patrimoni, primer pel testament del bisbe d’Urgell, Guillem Arnau, que llegà el lloc de Lladrós en propi alou i després de la comtessa Eslonça del Pallars Sobirà, que va donar terres del seu home, Artau II, que tenia a Bonestarre. Benet situa entre el 947 i el 950 les primeres notícies històriques sobre l’església, quan el comte Guillem de Pallars va donar "al monestir de Gerri la seva heretat a la vall de Cardós al lloc dit Ribera", que comprenia les esglésies de Santa Maria de Ribera de Cardós, Santa Coloma de Surri i Sant Martí de Cardós. Conserva la mateixa amplada que l’edifici original, modificat en algunes parts, manté el campanar, l’absis nord lateral i l’esquer sencer. La façana conserva el cos central i part dels laterals, però la de ponent ha patit refeccions en reconstruir-se les naus. Es tractava d’un edifici amb tres naus i tres absis (un dels quals va ser substituït per una sagristia i del central no en resta res). A l’interior en una finestreta de l’absis conserva un receptable utilitzat com a rentamans. Té una decoració llombarda amb predomini de pedra tosca de grans carreus, típica de finals del segle XII, que amb l’entrada de nous constructors de qualitat dugueren a terme un segon estil llombard més depurat, amb l’únic rosetó de tot el sector.

Subscriu-te per seguir llegint