Transforma?

Marc Marcè Casaponsa

Marc Marcè Casaponsa

Les expectatives ho són tot. El pla «Manresa 2022» va ser concebut amb l’esperit de que, per una vegada a la vida, la ciutat havia de mirar amunt i lluny, no havia de quedar-se en el petit possibilisme ni deixar passar l’oportunitat de fer volar la imaginació. I es va fer. Una mica. Si no s’hagués fet gens, s’hauria criticat la falta d’ambició. Però arribats al 2023, fins i tot aquella punteta d’ambició controlada ha resultat excessiva. I el fet que el lema triat fos «Transforma» encara ho ha fet més evident. La programació cultural ha estat considerable, i ha inclòs fites rellevants, però la part que anunciava transformacions ha fallat gairebé tota. S’ha fet realitat l’Espai 2022, però ni hi ha museu, ni hi ha nou punt d’informació turística, ni hi ha un avenç substancial en el camí ignasià, ni hi ha hotel, ni ha passat res al Centre Històric, ni hi ha Papa. I els jesuïtes, evidentment, com sempre, s’han ajudat, sobretot, a ells mateixos. El balanç, doncs, és més agre que dolç. Tanmateix, el temps el maquillarà una mica: els manresans estem molt entrenats a recuperar-nos de les decepcions, les obres pendents s’acabaran i, potser, alguna llavor sembrada ara acabarà germinant. I sobretot: en el fons, tots sabíem que, per donar una empenta forta, decisiva i ràpida a Manresa no n’hi ha prou amb homenatjar un sant; caldria fer baixar Déu en persona.

Subscriu-te per seguir llegint