Barranquilla és una ciutat preciosa de la costa caribenya colombiana, la vaig visitar fa uns anys, la veritat en vaig quedar fascinat com era, vaig anar des de la Guajira a la frontera amb Veneçuela cap a Santa Marta i Cartagena d’Índies. Colòmbia era i encara és un país acollidor i fantàstic. Els narcos i traficants de drogues no han pogut esborrar el bon caràcter dels seus habitants. Ara tenim a l’ex del jugador del Barça, Gerard Piqué com la barranquillera més famosa del món mundial, amb la seva darrera cançó ha posat al Barça, Piqué i la seva família (mare inclosa), Barcelona al mapa, ah!, i les bruixes de retruc... De fer una vida tranquil·la i assossegada amb les seves dues criatures, l’exmarit, pares i sogres tots vivint de costat i tots junts ha explotat, la cançó que ha esdevingut la venjança més mundial amb milions de reproduccions i guanys milionaris amb euros...
Hi ha més coses importants per Barranquilla que la cantant de moda d’ara, com per exemple en Ramon Vinyes que des de l’any 1922 va viure i on es va casar amb María Luisa Salazar, filla d’una família benestant de la ciutat. Tenia una llibreria i quan se li va cremar la seva llibreria i a l’estat espanyol es va expulsar a l’Alfons XIII (conegut com el Cametes i/o Llapisera) va decidir tornar a Catalunya. En Vinyes era molt catalanista i republicà, després de la guerra civil de 1936-39 va tornar a exiliar-se a Colòmbia i va retornar a Barranquilla. Va dirigir la revista Voces, era professor d’una selectiva escola de senyoretes i va ser l’ànima d’unes tertúlies literàries entre les quals hi havia un il·lustre barranquillero en Gabriel Garcia Márquez, conegut també com a Garbo.
En García Márquez a la seva obra Cien Años de Soledad parla del «sabio Catalán» que evidentment és el berguedà Vinyes. A les seves memòries Vivir para Contarla, de l’any 2000, torna a citar en Vinyes, aquest cop, amb el seu nom i cognoms. Això sí que fou un gran reconeixement per l’obra i tasca de l’escriptor berguedà. Ara tots sabem on està el Carib colombià, on està Barranquilla, però per mi el mèrit és dels escriptors Vinyes i Garcia Márquez, no per l’exparella d’un dels millors jugadors del Barça.
Fa molt pocs dies vaig conèixer a l’Ateneu Barcelonès un jove escriptor de Barranquilla, Francesco Vitola Rognini, vàrem xerrar sobre Vinyes i el seu llegat a Colòmbia on li han publicat els seus llibres de memòries de la postguerra civil d’Espanya 1936-39, o un interessat llibre fet per Heriberto Fiorilla La Cueva: Crónica del Grupo de Barranquilla que ja n’han fet tres edicions. Aquí, encara no s’ha fet mai un intent de publicar les seves obres completes i de tant en tant es van reeditant els seus contes, que, per cert, la primera edició es va fer pels catalans exiliats a Mèxic i una revista dels exiliats berguedans feta França, on li van publicar El Noi de Bagà.
En fi, jo soc més d’en Vinyes, Garbo, o del mateix Piqué, que ens ha donat tantes alegries al futbol, i això de la Shakira veurem com acaba, pobres dels seus fills quan s’adonin de les barbaritats que sa mare diu de son pare i de l’àvia materna... això sí que és un culebrot i no algunes de les sèries, tan dolentes i avorrides que ara fan per TV3 o el Canal 33.
