Tornin quan vulguin

Aquest any no us ho penseu gens, tothom de vacances a Espanya. Qui ho diu que les cimeres no serveixen per a res?, la promoció turística espanyola que en Sánchez es va muntar a Barcelona aquest dijous és la ganga de l’any, quantes vegades us han dit allò de «¿que pone en tu DNI?», si ells s’agafen el braç no els hi farà res que nosaltres ens prenem la mànega, ni que sigui la del mar menor per anar-hi a fer unes tapes i unes birres.

La promoció està servida, tu tries una autonomia o colònia qualsevol d’aquestes que diuen que tenen els de Madrid, et muntes una bacanal amb tota la colla i si tens uns col·legues europeus també els convides que no passa res, pel pressupost tranquils que allà ho pagaran tot. Potser primer hi a qui hi posa mala cara i convoca manifestacions de protesta, però ni cas perquè els cossos i forces de seguretat estatals, locals o autonòmics, ja vetllaran perquè ningú us emprenyi ni s’acosti a menys de cent metres i us privi de tenir tota la platja per vosaltres, si el turisme és cultural tancaran el museu només per als vostres ulls i com a molt podria ser que escoltéssiu uns xiulets llunyans però no passa res, com si sones l’himne espanyol; si algú fa onejar banderes com uns esperitats, expliqueu a la colla que son rituals tribals i que al final marxaran cap a casa deixant-ho tot net com una patena, sense ni un paper a terra.

Per l’idioma no cal amoïnar-s’hi, només haureu de parlar una estoneta en castellà quan l’autoritat amfitriona us vingui a donar la benvinguda, us encaixarà la mà educadament i desapareixerà sense ocasionar cap molèstia ni atabalar-vos amb els seus problemes. També podria ser que la destinació escollida us incomodes una mica si amb el personal d’aquelles terres i teniu algun deute pendent, tampoc cal patir perquè els espanyols son molt ben educats i quan van de visita ja saben que aquests temes no es poden tocar, com a molt us faran una carta mostrant una certa indignació i fent servir la paraula «exigim», son coses del protocol que s’arreglen dipositant el document a la paperera més propera. Ja fa dies que ens ho diuen, això d’Espanya és terra d’acollida, ara per ells i demà per nosaltres, quan marxeu ben farts i us hagueu emportat fins i tot les tovalloles de l’habitació, els hi dieu que ja ho trobarem en els propers pressupostos i tant contents, que d’aquí a uns anys ja ni hi pensaran.

Mostrem educació, tornem la visita i comportem-nos d’acord amb el nostre DNI, al final serà veritat el que deien els nostres avis que arribarà el dia en que els catalans ja no farem riure, anirem pel món i ho tindrem tot pagat; tant cert com que l’Ajuntament muntarà dues centes vuitanta set places noves d’aparcament gratuït a la Renfe i els FGC, o que el procés està més viu que mai.

Subscriu-te per seguir llegint