Els pressupostos són un McGuffin

Un McGuffin és un pretext que posa en marxa la trama d’una pel·lícula, i es caracteritza per ser intercanviable amb qualsevol altre pretext. La paraula la va popularitzar Alfred Hitchcock, que la relacionava amb un acudit escocès sobre dos homes en un tren: «Un home diu: ‘què és aquest paquet del portaequipatges?’ i l’altre respon: ‘oh, això és un McGuffin’. El primer pregunta: ‘què és un McGuffin’». ‘Bé’, diu l’altre home, ‘és un aparell per atrapar lleons a les Terres Altes escoceses’. El primer home diu: ‘però no hi ha lleons a les Terres Altes escoceses’, i l’altre respon: ‘aleshores, això no és McGuffin!’ Així veus que un McGuffin en realitat no és res».

Un exemple clàssic de McGuffin és el microfilm que fa anar amunt i avall els personatges de Perseguit per la mort; la trama seria pràcticament la mateixa si es tractés d’un diamant excepcional o d’una recepta del Bulli però, en canvi, la seqüència de l’avió fumigador empaitant el desconcertat protagonista pel camp de panís és irreemplaçable; sense aquells minuts memorables la pel·lícula seria una altra.

La B-40 ha estat considerada un McGuffin en la pel·lícula dels pressupostos de la Generalitat, però potser el veritable truc argumental són els mateixos comptes. A causa de la renúncia a modificar impostos, el debat se centra en les despeses, condicionades en la seva major part pel funcionament ordinari dels serveis públics i pels compromisos adquirits; a més a més, a uns pressupostos prorrogats se’ls poden anar incorporant noves partides mitjançant modificacions que sovint pot decidir el mateix Govern, i si passen pel Parlament és difícil rebutjar les que realment fan falta. Va ser d’aquesta manera, per exemple, com els del 2020 van ser capgirats de dalt a baix per adaptar-los a les necessitats de la pandèmia. La sacralització dels que ja s’haurien d’estar debatent forma part d’una batalla de relats que tempteja fortaleses i febleses amb intencions bastant més amplies.

Subscriu-te per seguir llegint