Enigma Gaudí

Curiosament, els governs independentistes, en comptes d’acostar-nos als nivells de protecció del cinema nacional que practiquen els francesos o els danesos, ens n’han allunyat, exactament com hauria fet un govern espanyolista. És per fer-s’ho mirar. Com a resultat, la producció de cinema en català està anèmica, agònica, i fer una gala del cinema català deu ser complicadíssim. Em faig càrrec de la dificultat de fer uns Gaudí decents. Però la fórmula elegida per eludir els problemes és molt discutible. Totes les cinematografies premien només pel·lícules produïdes en la llengua del país. Com que no pateixen autoodi ni tenen odiadors que les persegueixin, ho fan sense cap mania. Els Gaudí, en canvi, també consideren pel·lícules catalanes les que compleixen no se sap quins requisits que només deu conèixer el jurat. Com a resultat, passen coses absurdes com que pel·lícules en espanyol opten a premis com el de millor actor o millor director com si fossin catalanes, però no opten al premi de millor pel·lícula, sinó al de pel·lícula en llengua no catalana. Alhora, la meitat de les que opten a millor pel·lícula pròpiament dita, que són en català, no tenen cap o gairebé cap nominació als altres premis, com ha passat amb la manresana «El fred que crema». No hi ha qui ho entengui. I ser estrany, no ajuda.

Subscriu-te per seguir llegint