Ressorgir de les cendres

Ara que estem en plena onada de fred i pendents de la neu, recordem que fa just mig any vivíem a la comarca el virulent incendi que va deixar desenes de cases cremades a la urbanització de River Park, al Pont de Vilomara, i que també va afectar les Brucardes de Sant Fruitós de Bages. Sis mesos després del foc, la situació de molts dels veïns afectats no ha variat gaire, per no dir gens, per la falta d’entesa amb les companyies asseguradores i perquè els ajuts promesos encara no arriben.

La frustració dels afectats creix a mesura que passen els mesos i veuen com no troben un remei per pal·liar la desgràcia. A la urbanització de River Park, la més perjudicada, en aquest mig any només s’ha fet un enderroc i algunes reparacions, a càrrec dels mateixos veïns o de l’ajuntament en el cas d’elements de la via pública malmesos, i cap de les famílies desallotjades dels 19 habitatges que van tenir una afectació total no han pogut tornar a casa.

Els afectats denuncien que, tot i que els peritatges estan fets, la majoria d’asseguradores valoren molt més a la baixa les afectacions del que correspondria i no hi ha manera d’arribar a un acord econòmic per poder reconstruir els habitatges i poder tornar a casa per refer la seva vida. Un veí, el Quim, explicava aquest dissabte a aquest diari que encara no ha rebut ni un euro i ja se n’ha gastat 100.000 per començar a reparar els desperfectes que el foc va ocasionar a casa seva on, per sort, ha pogut continuar vivint després de passar els primers dies en un hotel amb la família. No va tenir tanta sort la Mari Camen. El foc va afectar greument casa seva i des d’aleshores viu en un pis de lloguer a Manresa amb la seva família que, per cert, l’assegurança els ha deixat de cobrir, i espera poder tenir reparada la casa de cara a l’estiu vinent.

Són només dos exemples de les desenes de damnificats de l’incendi que estan a l’espera de tancar acords amb les asseguradores i pendents dels ajuts anunciats per les administracions públiques, que recorren un rosari de tramitacions abans no arriben. En casos com aquests, s’hauria de poder exigir a les asseguradores la mateixa celeritat amb la que fan arribar cada any les factures de les assegurances, mostrant una eficàcia que quan les necessites s’esfuma, i a les administracions públiques una resposta a l’alçada de les circumstàncies, com és el cas del greu incendi, fent arribar amb urgència els ajuts promesos a uns veïns que, mig any després, encara no han pogut ressorgir de les cendres.

Subscriu-te per seguir llegint