Quiosc Regió7

Regió7

Eudald Vilamajó Campà

TRIBUNA

Eudald Vilamajó Campà

Portaveu d’Endavant Bages

La vaga, una obligació deontològica

Sindicats de la sanitat i l’educació han convocat per aquesta setmana tres dies de vaga. Davant d’aquesta convocatòria ja han començat a aparèixer les primeres crítiques a la vaga i als professionals dels sectors. Unes crítiques que sembla que ja no recordin el sobreesforç de les sanitàries durant la pandèmia o l’ampli consens que hi ha sobre la necessitat de reduir les ràtios en l’educació.

Crítiques que no veuen ni la lluna, ni el dit quan assenyalen les professionals com a culpables de saturar els sistemes sanitari i educatiu. Crítiques de qui té els ulls clucs quan interpreta la seva vaga des d’una lògica egoista i passa per alt la intrínseca defensa dels serveis públics. Crítiques que distreuen de l’exigència de superar el col·lapse a la sanitat i l’educació i de la certesa que la millor política laboral és la reducció de les llistes d’espera i de les ràtios. Crítiques cegues a l’evidència que la millora de les condicions de treballadores i servei van de bracet i a una vaga expressada com una obligació deontològica, necessària per fer bé la seva professió.

Cegues davant d’administracions que a poc a poc desmantellen anys de lluita. Sordes davant les veus de les més precàries i l’ideal d’universalitat. I el pitjor, mudes davant dels beneficis de grans empreses, que sí que veuen en les llargues cues i en les aules abarrotades a la pública oportunitat per fer negoci.

Beneficis a costa de la millora de les condicions de treball, a costa de l’empitjorament dels serveis públics. Beneficis que han portat a la patronal a moure fitxa barroerament, a impugnar una de les vagues per un defecte de formes. Beneficis que han tornat a recordar-nos que entre les seves finalitats trobem literalment «defensar els interessos dels afiliats a la negociació de les condicions laborals davant de sindicats». Però com a mínim han clarificat els equips de joc.

Amb els equips al complet és bon moment per tornar a fer reflexions pausades. És un bon moment per treure benes dels ulls i desxifrar allò que no és tan evident. És un bon moment per desviar el focus de la cita que m’endarreriran o la classe que es cancel·larà. És un bon moment per obrir la mirada, veure més enllà d’aquelles que fan vaga i les conseqüències immediates. És un bon moment per recordar d’on venim i on anem, pensar en l’històric de jugades.

Recordar que qui va arriscar durant la covid no va ser la sanitat privada, que demanava una morterada per cedir llits, ni les farmacèutiques del Bages que cobraven les PCR a preu d’or. Tampoc van ser l’educació privada ni les empreses adjudicatàries de serveis privats a l’escola pública, que demanaven indemnitzacions pel que havien deixat de guanyar. Qui va arriscar van ser les treballadores. Com ho fan ara renunciant al sou, per defensar els serveis públics, mentre les patronals defensen no perdre ni un duro.

A la Catalunya Central, aquests dies caldrà superar el dit i mirar la lluna. Caldrà triar equip. Sumar amb sindicats i moviment popular o patronal, com ha fet el govern. Sortir al carrer o criticar per XXSS. El primer partit és dijous 26 a Manresa, però n’hi haurà més. Seran a l’ofensiva? Avançarem cap a una vaga general per no tornar a pagar la crisi? Traurem les urpes privades de la sanitat i educació? Només depèn de nosaltres.

Compartir l'article

stats