«Tu a mi em respectes» i, si no, «Ask for Angela»!

Enric Badia

Enric Badia

Ask for Angela». Dani Alves, «Ask for Angela»! Aquest és el codi. Si ets en una discoteca o en un espai d’oci nocturn i et sents insegur (insegura, generalment i malaurament), cal fer aquesta pregunta. En fer-la, el cambrer o el personal de la sala o de seguretat hauria d’activar un protocol per aïllar la víctima i separar-la del seu suposat agressor. No cal esperar que la situació es compliqui més, és millor demanar ajuda en un moment en què la víctima pugui despendre’s de l’hipotètic agressor. Aquest protocol d’avís, que hauria de ser prou conegut i difós entre els joves i els establiments, ja el tenen i l’haurien d’aplicar diversos establiments de Catalunya. Va néixer el 2016 a Anglaterra i es va escampant progressivament. Amb massa lentitud per al meu gust, però es va coneixent.

Lamentablement, un cas de violència física i agressió sexual fins a la penetració de la noia com el que ha portat el futbolista Dani Alves a la presó fa que sistemes de protecció del més vulnerable apareguin als mitjans de comunicació i en l’opinió pública. La mateixa popularitat del protagonista dona més difusió del cas. I aquest estat d’opinió generat, una condemna popular sense judici incrementa la pressió social sobre els locals d’oci nocturn. Si els seus directius tenen dos dits de front, d’aquí n’hauria de sorgir una proliferació de mesures perquè elles puguin tenir nits tranquil·les. A les parets de les discoteques i sales de festa hi hauria d’haver de manera ben visible un «si et dic no, és no».

En les males conductes sempre hi trobem pecats originals: l’educació dels individus que no actuen amb respecte vers els altres i la impunitat que tenen en més d’una ocasió, amb permissibilitat de còmplices indispensables, moltes vegades. Si demanar per l’Àngela ens ha de portar un ésser alat que ens rescati del perill, benvingut sigui.

A mesura que passen les hores posteriors a l’empresonament de l’exblaugrana Dani Alves es va construint (o reconstruint, millor) un relat macabre, però lamentablement versemblant. Ho hem vist (sentit) massa vegades per restar incrèduls ara. Hem sentit l’abús i alguns han cregut que tindrien sempre prou diners per aturar la pitjor de les acusacions. Però no. Ha passat molt en aquest país, però espero que ja no. Entenc que només enfilat en aquest altar daurat i prepotent un pot mantenir l’actitud d’Alves.

Però, vaja, a tots els que un dia poden abusar se’ls ha de dir: «Tu a mi em respectes». I, si no, «Ask for Angela».

Subscriu-te per seguir llegint