Macià escriual diari d’avui

La Maria Branyas, nascuda el 1907, té 115 anys, viu a Olot i consta com la persona més gran del món. El seu és un cas excepcional, però cada vegada ho serà menys. En poques dècades, hi haurà persones de la seva edat, i més grans, que no només batran rècords de longevitat sinó que superaran el segle de vida en plenitud de facultats mentals. Serà revolucionari. Imaginem que ara tinguéssim unes quantes dotzenes de catalans de 125 anys, ben formats, ben informats, i que estiguessin perfectament lúcids. Serien persones que haurien viscut com a adultes la frustració del primer Estatut, aquell que els catalanistes del 1919 creien que el tenien a tocar i que va descarrilar per la brutal oposició de l’establishment espanyol i per l’escalada del pistolerisme; haurien viscut en primera fila la proclamació de la República, l’Estatut del 32, la guerra, la dictadura, la incertesa en el moment de la mort de Franco, el nou Estatut, el desenvolupament autonòmic, la recentralització espanyolista i, amb tota aquesta experiència, haurien viscut l’1-O i el 27-O. Seria com si avui tinguéssim Cambó, Macià i Tarradellas escrivint als diaris i participant en tertúlies. Això passarà. I si passa, tot hauria de canviar. Tret que siguem tan rucs que no els vulguem escoltar.

Subscriu-te per seguir llegint