Un nou cicle per guanyar

El Rafa, un català d’arrels extremenyes, va visitar l’exposició «Mig segle de lluita per la llengua, la cultura i el país» d’Òmnium Bages-Moianès. Es va criar a Barcelona i durant anys va viure a Catalunya com ho podria haver fet a Extremadura. Un dia va fer un clic. No sap com ni per què, però va decidir aprendre català i lluitar pel país dels seus fills i del xicot de la seva neboda, un colombià que viu en una bombolla de Caracol TV. Ja no entén que algú visqui tan aïllat del país on viu.

El Rafa elogia la feina d’Òmnium Bages-Moianès. «Això que feu amb activitats com el ‘Quedem?’ és molt important», diu, perquè sap que la integració i les relacions són clau perquè les persones sentin que Catalunya és el seu país. Li sap greu haver trigat a aprendre català, no saber-lo escriure i no saber-hi pensar, però així i tot fa de parella lingüística. Soci d’Òmnium i de l’ANC, activista durant el procés, diu que ara està esgotat i decebut.

Necessitem tots els Rafa del país per avançar. A Òmnium volem convèncer-los que no podem defallir, estem en un nou escenari. Hem de posar l’accent en la protecció dels drets fonamentals que l’Estat espanyol limita, en la lluita contra la repressió i la persecució política de la societat civil i la ciutadania que es mobilitzen. Al mateix temps, s’enquista la crisi democràtica amb l’Estat, que ofereix com a única resposta a la voluntat legítima d’autodeterminar-se, la repressió i la vulneració de drets fonamentals: exiliats, més de 4.200 represaliats… És un escàndol democràtic que se’ns espiï o que cossos policials s’infiltrin en organitzacions polítiques juvenils. I això provoca desafecció envers les institucions i l’estat de dret.

Entenem el desànim del Rafa davant d’un moviment independentista enfrontat quan hauríem d’estar construint i concretant una estratègia compartida. Davant d’això, la societat civil hem de seguir reclamant a la classe política que abandoni la inèrcia, els retrets i les batalles partidistes, que surti de la tendència autodestructiva i que construeixi un marc de confiança que ens ajudi a iniciar un nou cicle, amb noves formes, noves veus i noves sensibilitats que ens tornin a engrescar.

Com el Rafa, sentim nostàlgia de la il·lusió del 2017. Un moment que és patrimoni col·lectiu i aprenentatge i que ens va fer conscients de la nostra força. Però només avançarem si ho fem per la via democràtica, compartint objectius, sent inclusius i transversals i enfortint les xarxes. I això vol dir arribar a organitzacions i moviments que són part del país que habitem i que cal que s’impliquin en aquest propòsit.

Tenim una missió. Hem de tornar a engrescar tothom i això passa per l’obertura d’un nou cicle polític. Hem de parlar i comptar amb els joves perquè no ens podem permetre el luxe de deixar l’independentisme orfe de tota una generació. S’han de sentir part de la societat. Només així podrem interpel·lar-los a no deixar el futur del país en mans de tres partits i dues entitats. Comptem amb ells, amb el Rafa i amb tu per guanyar una Catalunya lliure, justa i cohesionada.

Subscriu-te per seguir llegint