Futures oposicions

David Bricollé

David Bricollé

Primer de tot, la meva admiració i reconeixement cap a tots. Sincers, de cor. Perquè, gràcies a elles i ells, tindrem a cadascun dels nostres municipis una estructura política que debatrà, reflexionarà i gestionarà projectes per intentar respondre, en la mesura de les seves possibilitats, a les necessitats dels seus ciutadans. Amb encerts i amb errors, evidentment. Amb decisions i prioritats potser discutibles (i sempre des del prisma de cadascú). Però dedicant-hi hores, esforços i uns quants maldecaps. Parlo, òbviament, dels Ajuntaments. De fet, de les persones que en formaran part. Institucions que es renovaran el proper mes de juny, com a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals que se celebraran el diumenge 28 de maig.

Per arribar a fins a aquell punt, aquests dies, i des de ja fa mesos, a les nostres comarques es confeccionen centenars de llistes de l’arc ideològic més divers formats per milers de noms de ciutadans que es presentaran a la comtessa prevista per a just d’aquí a quatre mesos, compromesos amb major o menor grau (alguns tenen molt clar que sortiran escollits i que, per tant, formaran part d’aquests nous consistoris; d’altres farceixen les candidatures sabedors que no els arribarà a tocar, si no es dona un fenomen gairebé paranormal). Hi ha una bona part d’alcaldables que ja han desvetllat fa setmanes o mesos la seva voluntat de liderar una formació. I fins i tot n’hi ha uns quants, sobretot a ciutats com Manresa, que ja han començat a posar temes sobre la taula i a debatre des del monòleg de la precampanya. Però sobretot voldria posar l’accent en tots aquells que ara es presenten, amb tota la il·lusió del mon, convençuts de poder assolir una alcaldia o una regidoria de govern que els permeti materialitzar el seu programa, però que potser els vots i/o els pactes els portaran a quatre anys d’oposició. Els emplaçaria a que prenguin consciència prèvia d’aquesta possibilitat. I, si es dona el cas, sobretot els instaria a prendre-s’ho, no pas com una derrota, sinó com un compromís igual d’elevat que el dels que, des de l’altre costat de la taula, portaran la iniciativa dels seus consistoris.

Des de la perspectiva de la meva feina, puc dir que son moltes (majoritàries) les oposicions que perden gas al llarg d’un mandat que se’ls fa llarg, sobretot davant majories absolutes. En part, comprensible. Però la seva labor fiscalitzadora és fonamental perquè hi hagi contrast i rigor. Des de l’oposició, ben portada, argumentada i fonamentada, també es pot governar molt.

Subscriu-te per seguir llegint