Menys cotxes, però amb alternatives

Igualada és una ciutat on és molt pràctic moure’s a peu. Les distàncies son prou raonables com per deixar el cotxe a casa i, a no ser que vagis excessivament carregat de bosses o de la compra, vagis caminant. No sempre es fa això. Però en un moment en què es van implantant les Zones Baixes Emissions, amb limitació de conducció de vehicles privats, anar a peu, sempre i quan es pugui, és la millor opció. I ho defenso, a més vivint a Barcelona on 9 de cada 10 desplaçaments que faig (tots els de casa a la feina, per exemple) els faig a peu. Personalment, sempre que sigui possible posaré aquesta opció per damunt de les altres i deixaré el desplaçament en cotxe al final de la llista.

Una altra cosa és moure’ns pel país. Recordo que fa 20 anys, al principi de treballar a RAC1, es va presentar un projecte per unir les línies Llobregat-Anoia i la del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat. Això vol dir construir un túnel que unís la Plaça d’Espanya, on acaben els trens d’Igualada i també Manresa, amb Gal·la Placídia, on hi ha l’estació de Gràcia de les línies del Vallès. I aquest túnel tindria parada a Francesc Macià, on hi ha la seu de RAC1. Vaig pensar que seria una opció boníssima per desplaçar-se. Però el Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 es va anar ajornant i ara, el 2022, es va concretar el projecte, amb l’inici de les obres necessàries prèvies abans de la construcció del túnel.

20 anys de diferència entre l’anunci dels dos projectes. No està gens malament. Aquesta hauria de ser una obra prioritària per al país. Tot i que hauria d’anar acompanyada d’altres decisions. Per exemple: augmentar les freqüències. No pot ser que des de dues ciutats que estan a uns 60 quilòmetres de Barcelona (Igualada i Manresa), es trigui a l’entorn d’una hora i mitja per anar a Barcelona. I que no hi hagi trens directes o semidirectes. I que el final de línia sigui a la Plaça Espanya. Si no millorem aquest servei, serà complicat que algú es plantegi deixar el cotxe a casa i buidar les carreteres.

Ara sembla que el projecte d’unir les dues línies tira endavant. Per tant, aquí ja tenim una bona notícia. Però en fan falta d’altres. Per exemple, millorar les freqüències. I això passa, en el cas de la nostra comarca, per un desdoblament de la via des de Martorell fins a Igualada. Un tema complicat perquè en algunes parts del traçat actual, l’espai és el que és. Però cal que hi hagi doble via. I cal també que hi hagi algun tren directe. També recordo que quan això es va plantejar fa uns quants anys, va aixecar debat fins al punt que no va reeixir.

Per fer tot això, calen fermes decisions polítiques. I ara, en el moment on estem en què es tracta de reduir les emissions i fomentar transport no contaminant, aquestes decisions tenen més fonament i raó que mai. Per tant, seria un bon moment en que es comencés a planificar ara, a l’inici del projecte d’unió de les línies Llobregat-Anoia i Vallès, la millora de l’oferta i del servei. A favor de treure cotxes de la carretera, però en paral·lel això ha d’anar acompanyat de mesures efectives per oferir alternatives. Tan senzill i tan complicat a la vegada.

Subscriu-te per seguir llegint