2022 a l’horitzó

Un balanç sempre hauria de tenir una visió objectiva, per a contrapesar els pros i els contres. Però, massa sovint, es fa balança amb una mirada esbiaixada que fa pesar més un plat que l’altre. I si això es fa a Manresa el més probable és que els contres pesin sempre més atesa la peculiar i nostrada manca d’autoestima i de menyspreu per ‘lo nostro’. I que consti que sóc el primer a veure els gots buits a la ciutat, però també ho sóc quan cal anar a buscar aigua per a emplenar-los. Justament per això, perquè no estic mai content i cerco obsessivament la perfecció, puc dir amb justícia que tota aquesta moguda de Manresa 2022 ha estat molt més positiva que res, tenint en compte d’on partíem. Els primers anys del procés del pla director de Manresa 2022 (2014-18), el consistori no tenia els cabals per fer grans operacions de ciutat, en plena crisi i amb les arques buides, però el projecte va definir un discurs que pretenia aprofitar (del no-res) un esdeveniment de caràcter històric i espiritual en benefici de la ciutat (per a la valoració del patrimoni i la promoció turística i per obtenir recursos per fer-ho). Així, des dels primers anys, s’anaren realitzant actuacions urbanes i patrimonials vinculades a la petjada ignasiana (a sant Ignasi Malalt, a l’Espai 1522, al Pont Vell, al camí de Santa Caterina, al Balç i a l’entorn de Sant Marc, i tantes d’altres). Al plat de les contres del balanç hi tenim el fet que encara no estiguin a punt el Museu del Barroc o l’oficina de turisme, o que no s’hagi resolt l’accés del Pont Vell a la Cova (amb un possible hotel), etc. Tot projectes urbanístics i arquitectònics encallats, però que, més tard que d’hora, seran realitat fruit d’un finançament aconseguit gràcies al paraigua de Manresa 2022. D’altra banda, pesa molt positivament que, gràcies a aquesta fita, la política de turisme municipal hagi creat una estructura sòlida (un gran equip tècnic!) i una oferta i promoció per sobre de les ciutats que no són destinacions turístiques, conjuntament amb els recursos que s’estan posant en valor a la comarca. Potser ha pesat negativament a la balança que no s’hagi entès prou bé que no celebràvem uns jocs olímpics ni que havia de ser la panacea per al Centre Històric ni tampoc fèiem la bacanal del segle. El que commemoràvem era l’efemèride d’un personatge històric transcendental, fundador del principal orde catòlic. Un pelegrí de renom mundial que va passar per Manresa tot creant un univers místic i mític que no havíem sabut posar en valor fins ara com a patrimoni propi. A la ciutat no li tocava celebrar l’esdeveniment religiós –que corresponia a la Companyia de Jesús; el que havíem de fer era aprofitar aquest fet per posicionar-nos turísticament, per posar al dia el nostre patrimoni material i immaterial vinculat directament o indirecta al personatge. D’altra banda, el programa d’actes del 2022 no es pot valorar conseqüentment sense tenir en compte que, els dos anys anteriors, el Món estava paralitzat per la Covid i poques coses es podien confirmar (com si venia o no el Sant Pare, i com si depengués de la voluntat de Manresa...). Per això crec que és un èxit que la ciutat hagi presentat un programa tan complet. D’altra banda, el Camí Ignasià ha estat dos anys i escaig sense poder-se fer, ni en el mateix any jubilar 2022, per consolidar-se com a referent de pelegrinatge mundial. Per tot això, penso que el balanç d’aquests anys és molt positiu mirant enrere –sobretot amb la llista de tot allò que sense la commemoració ara no tindríem, però el millor és l’horitzó que tenim al davant: tenim el camí obert i no hem de deixar de pelegrinar i creure més en nosaltres. En tot cas, ha de quedar ben clar que els problemes de Manresa no seran pas solucionats per una commemoració com la del 2022 ni per la dinàmica turística o el patrimoni històric de la ciutat, que tenim ben posicionats. Avui, a Manresa, tenim moltes més coses de les quals preocupar-nos, queixar-nos o, sobretot, de mirar de resoldre. Si hi ha els lideratges, les idees i les eines per fer-ho ja és una altra cosa. I que sant Ignasi ens il·lustri...

Subscriu-te per seguir llegint