Des del meu costat del prisma

Deixin d’enredar

Joan Canongia

Joan Canongia

No hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar. Aquest adagi l’hauríem d’aplicar a la consellera Laura Vilagrà i, amb ella, a tot el Govern. Sembla que no volen entendre que la proposta socialista és un tot. Dia sí i dia també, anuncien que l’acord és molt a prop, per afegir-hi immediatament que ells ja s’han mogut en el seu posicionament sobre aquesta proposta o aquella altra, i si no hi ha acord és perquè els socialistes són uns inflexibles.

Què hauria passat si el PSC hagués proposat a Esquerra que per aprovar-los el pressupost demanava la meitat de les conselleries del govern? Ningú podria dir que no era una oferta generosa, sent el partit més votat no demanava la Presidència. Molt probablement no s’haurien ni assegut. En lloc d’això, que tothom hagués entès, els socialistes demanen un seguit de millores. A part de protegir millor les persones, ampliant certes partides pressupostàries, es demanen unes quantes infraestructures que tenen el suport del territori i que han estat avalades per la majoria del Parlament, però que estan bloquejades per la minoria del «no a tot». Una minoria que té atemorida Esquerra i que aconsegueix aturar el país.

El mínim que s’espera d’un govern és que no es deixi influir per una minoria, per cridanera que aquesta pugui ser. Un govern ha de decidir fer allò que més li convé als seus ciutadans i no pot estar tota l’estona mirant pel retrovisor per veure què diu un, o un altre.

Tornem al pressupost perquè la cosa té nassos. Posem, per exemple, la B-40 o ronda del Vallès, o com la vulguin batejar. Fa més de trenta anys que van començar les obres en el seu primer tram, enguany s’acabaran, al tram de Terrassa a Abrera. Aquesta carretera deu fer més de quaranta anys que és planejada i actualment els Ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Castellar, i el Consell Comarcal del Vallès han reclamat que es faci el tram de sis quilòmetres que els uneix.

Doncs bé, els socialistes l’han posat entre les seves demandes, i la resposta, després de setmanes de negociació, ha arribat, «estudiaran la possibilitat de la ronda del Vallès». I a continuació hi afegeixen «aquest gest ha de ser suficient perquè el PSC apreciï la voluntat del Govern per arribar a un acord». Quina broma és aquesta? Demanar que es faci la ronda, no vol dir estudiar la ronda, que fa més de trenta anys que està estudiada, vol dir que es licitin les obres o que s’actualitzin els preus del projecte, i si no ho volen fer ells que autoritzin al ministeri a fer-ho.

Doncs, segons el Govern, és un gran avenç, i així amb totes les altres peticions. Demanar l’ampliació de l’aeroport es converteix a demanar-ne la gestió, firmar el contracte programa amb Renfe es converteix a demanar-ne el traspàs. Pànic em fa si, com diu el Govern, hi ha acord en 187 mesures que suposen 5.120 milions, si l’acord s’assembla al que expliquen de les infraestructures, el més calent és i serà a l’aigüera.

No entenc per què hi donen tantes voltes, si ERC no vol o no pot assumir l’acord que ho digui, i deixin d’enredar.

Subscriu-te per seguir llegint