Homes amb faldilles?

Els homes vells hem viscut en una societat on havíem de ser forts, segurs, invulnerables, intrèpids, temeraris, capaços de lluitar i d’esbatussar-nos, obligats a no manifestar els sentiments..., seguint un model de masculinitat que mai assolíem, però que justificava un rol social dominant. En ser habituals els comportaments masclistes semblava, doncs, que fossin normals i immutables quan, en realitat, aquesta pretesa superioritat no tenia cap base real, no se sustentava en les diferències biològiques, sinó que eren construccions socials basades en el patriarcat.

Els homes estem molt desorientats, fins i tot els contraris al referent tòxic de la masculinitat patriarcal, que creiem que els rols de gènere també ens perjudiquen, no tenim clar quin hauria de ser l’arquetip d’home que contribuiria a l’erradicació del masclisme.

Les dones, en canvi, saben quin és el model que els permetrà aconseguir la igualtat d’oportunitats i lluiten col·lectivament contra els rols de gènere, visualitzant-los per poder superar-los i alliberar-se dels trets que caracteritzen la feminitat patriarcal, que les han col·locat en una posició social subordinada.

El nostre objectiu també hauria de ser l’eliminació de les diferències de gènere, amb la discriminació que comporten, per assolir la igualtat de possibilitats de desenvolupament personal i social d’ambdós sexes. El nostre paper, però, no pot estar definit en negatiu, no es pot basar sols en deixant de fer això o allò, sinó que, a partir de la presa de consciència, cal que construïm en positiu una nova manera de ser, pensar i, el que és més important, d’actuar.

Per crear aquest nou referent, serà necessari determinar quina hauria de ser la nostra forma de fer, no condicionada per les diferències de gènere. Reconec que, als de la meva generació, i suposo que també als de les posteriors, a causa dels comportaments adquirits, se’ns fa difícil distingir clarament les conductes derivades de les diferències biològiques de les causades per les de gènere.

Malgrat tot, haurem d’obrir la ment per repensar-nos i anar canviant valors i actituds. Esbrinar quins comportaments hem d’abandonar i quins de nous haurem d’incorporar en el camí per superar el referent de la masculinitat patriarcal i, després, encara amb més dificultat, haurem de vèncer les inèrcies de segles i segles i aplicar-ho en el nostre dia a dia.

Per començar a entrar en la complexitat d’aquest repte, em vaig preguntar fins a quin punt les diferències biològiques expliquen la distinta manera de vestir dels homes i les dones. No en vaig saber treure l’entrellat però, a partir d’aquí, encara que pugui ser una qüestió banal, em vaig imaginar que l’ús indistint de faldilles i pantalons per part dels homes potser seria un indicador de l’eliminació de les diferències de gènere.

El que tinc clar, però, és que, per aconseguir la igualtat d’oportunitats de totes les persones, cal la nostra participació en positiu, perquè l’enemic a vèncer no som els homes, sinó que són els models patriarcals de masculinitat i de feminitat.

Subscriu-te per seguir llegint