EL CROQUIS

Fredor, pressupostos i espiades

Josep Camprubí

Josep Camprubí

No cal insistir-hi gaire perquè tothom ho ha comprovat: aquests dies fa força fred. Hi havia expectació per la possibilitat que nevés dimarts passat i la veritat és que, almenys a Manresa, la nevada no va passar d’uns quants flocs de neu que no van emblanquir ni carrers ni teulades. Malgrat tot, la sensació és que aquest hivern és bastant fred, de la mateixa manera que l’opinió general va ser que l’estiu passat va ser més calorós del que era normal. I estiu i hivern alhora ens han fet arribar a una altra constatació: no plou o plou molt poc: el nivell dels pantans segueix sent molt baix i això ens port portar restriccions d’aigua si aviat no hi ha pluja abundant. Per diferents camins, doncs, arribem a la mateixa conclusió: que el canvi climàtic comença a ser força perceptible i que ens hi haurem d’adaptar i anar canviant d’hàbits. Si l’aigua és un bé escàs, ja sabem què passarà: serà més cara i no es podrà malmetre. Podríem estar entrant en un terreny inèdit: en una «societat de consum» difícilment sostenible, l’aigua –i potser també el gas i l’electricitat, per exemple– poden deixar de ser elements relativament assequibles que no s’han d’estalviar. No s’ha de ser catastrofista, però cal estar atents als diversos senyals de canvi que es comencen a percebre clarament.

És difícil de trobar una explicació lògica a les dificultats per arribar a un acord bàsic sobre un tema ben destacat: els pressupostos de la Generalitat. És evident que tant el PSC com Junts volen posar en relleu l’aïllament d’ERC, amb només 33 diputats dels 135 del Parlament català. Però el fet és que ERC té el govern en aquest moment i que Catalunya necessita un pressupost, precisament per poder actuar adequadament i solucionar moltes necessitats i urgències, tal com tant Junts com el PSC reclamaran a ERC que faci. La realitat és que més enllà de la comprensible funció d’oposició política dels partits que són fora del govern, hi hauria d’haver un component bàsic de responsabilitat en aquells temes que són essencials, no per a cap partit en concret sinó per a tot el nostre país, com la defensa i promoció de la llengua catalana o la solució dels problemes i mancances que afecten el sistema sanitari o l’educació. En aquests àmbits hi pot haver, evidentment, diferències de matís però de cap manera oposicions frontals. És incomprensible, doncs, que costi tant d’avançar conjuntament entre partits que saben que el pressupost és una eina fonamental per millorar la situació.

Contrastant amb les batalles polítiques partidistes, hi va haver posició conjunta de l’independentisme en l’absolut rebuig d’una actuació que aviat tornarà a estar d’actualitat. Es tracta de les conseqüències de l’escàndol que va generar l’ús del programa espia Pegasus contra una seixantena de dirigents independentistes catalans, promogut i finançat des d’òrgans del Govern espanyol. El tema ha reaparegut per la creació d’una comissió del Parlament Europeu, que anirà a Madrid el mes de març, per aconseguir d’una vegada una informació que fins ara ha estat impossible d’obtenir: el motiu i els responsables d’aquelles espiades, del tot il·legals. Però tenint en compte les pressions que els eurodiputats espanyols del PP, Vox, Ciutadans i PSOE van fer en el Parlament Europeu per impedir la creació d’aquesta comissió, que, malgrat tot, es va constituir, les responsabilitats no seran gens fàcils d’aclarir.

Subscriu-te per seguir llegint