Ho sento, no puc dir-ne gran cosa

Fa dotze anys que faig un seguiment de l’Acció Exterior del Govern de la Generalitat, per curiositat, i per haver estat responsable d’un dels casals catalans, a l’estranger. Concretament el de Casa Nostra, a Berna (Suïssa).

En parlo avui perquè torna a estar en dubte aquest desplegament d’ambaixadetes, sota el nom de delegacions a l’exterior, per la petició del PSC de congelar, primer, i reduir després el seu desplegament. Voldria parlar-ne amb més detall, però ho sento, no en puc dir gran cosa per la poca informació i documentació disponible.

De fet, cada any he demanat la memòria o memòries de la feina feta per aquestes delegacions i pel conjunt del Servei d’Acció Exterior sense èxit perquè no existien o algú les havia declarat confidencials o secretes. I, precisament per a aquest article, vaig fer ús del servei de documentació del Parlament de Catalunya, consulta 223.382 de 9 de gener, amb la gran sorpresa de què finalment n’hi ha una, corresponent a l’any 2020. Al·leluia!

Llegida i estudiada no és per fer salts d’alegria ni quedar convençut de la seva necessitat. Al contrari, queda palès el seu ofici de propaganda i de voler fer l’efecte de ser quelcom més que un govern autonòmic. Un símbol de grandesa i universalitat. Per raons d’espai no puc donar detalls del balanç del pla estratègic 2015-2018 (28 pàgines, de lletra grossa i amplis espais). Ni del Pla Àfrica 2020-2023, ni del Pla Japó. Ho deixo per a un altre dia.

Del que sí que puc parlar és de les xifres públiques. Que el Servei Exterior té un pressupost de 28,5 milions d’euros (2022- equivalents a contractar 570 metges/any). Tenim vint-i-una delegacions, amb tres vacants (Andorra, Japó i Brasil). Cada delegat/ada té un sou de 90.008,94 euros, i transcric «no inclouen les indemnitzacions que corresponguin en concepte d’equiparació del poder adquisitiu i de la qualitat de vida del país de destinació». Entesos?

I, a la despesa del sou principal, hem d’afegir-hi la de la resta de personal. A la més gran, la de la UE, hi ha setze persones. A la de França, quatre; a la d’Itàlia, sis; a la dels EUA, cinc, etc. I, lògicament, cal pagar lloguers i altres despeses. Dono els lloguers (2020) de Brussel·les, 750.789,92 euros, o de Londres, 151.434,05 euros.

Ja em perdonareu, però, quan veig aquestes xifres i els resultats que se n’obtenen, m’indigno. Governar vol dir prioritzar, gastar en allò bàsic i fonamental, davant de qualsevol altre destí. Sempre faig càlculs de quants metges suposa cadascuna d’aquestes despeses. Altres podrien pensar en mestres, en tècnics socials o en altre personal fonamental.

En el meu cas, tenim tanta escassedat de metges a la comarca, i no solament al Berguedà, sinó arreu del país, que veure com llencen desenes de milions produeix escàndol. Centenars de metges es podrien contractar amb aquestes xifres, i no solament penso en Acció Exterior, hi ha altres organismes i serveis que haurien de ser eliminats o reduïts per alliberar diner cap als serveis bàsics fonamentals. És hora de posar fre i ordre a tanta disbauxa! És hora de treure joguines a governants amb deliris de grandesa!

Subscriu-te per seguir llegint