Porcs i senyors

Si algú de nosaltres, confio que no, té un accident automobilístic, la probabilitat que sigui degut a una topada amb un senglar és del 50%. Si l’incident es produeix a la nit, la causalitat (topada d’un cotxe amb un animal) és encara més alta. Convivim a Catalunya amb uns dos-cents cinquanta mil exemplars d’aquesta bèstia salvatge. Potser són més. Una animalada. Circula per les xarxes un vídeo en el qual una cinquantena de porcs, adults i joves, creuen en fila i al trot porcí una carretera típica de les nostres. Baixen d’una muntanya a bon ritme. La filera inacabable d’animals sorprèn els conductors que hi circulen. Me’n trobo sovint i tinc coneguts que han patit les conseqüències d’una topada. Als noticiaris sovintegen les informacions sobre accidents amb major o menor gravetat amb vehicles implicats. Apareixen des del bosc, d’improvís, sense tenir en compte la velocitat del trànsit rodat. A partir d’una velocitat mínima l’impacte amb un marrà és brutal. L’animal mor, l’auto queda sinistrat i els ocupants amb ferides de consideració.

Són molt actius a la nit, per la qual cosa els noctàmbuls tenen doble risc de prendre mal. Succeeix en carreteres comarcals o en autopistes, sense discriminació. Hi ha quinze accidents al dia. Aquesta setmana, sis membres d’una família han resultat ferits d’importància en impactar amb un ramat. Poc dies abans, a Masquefa, un altre vehicle també va bolcar pel mateix motiu. Una plaga que genera una plaga d’accidents.

El Departament d’Acció Climàtica està a punt de declarar l’emergència cinegètica i així poder activar mesures dràstiques per eliminar-ne tants com puguin. Admetran períodes excepcionals de caça i se saltaran les seves pròpies traves burocràtiques. Com a novetat faran un prova pilot amb sis paranys. Una empresa americana anomenada Pig Brig (es pot traduir com presó per a porcs) fabrica unes trampes dissenyades per delmar la població porcina salvatge. És una instal·lació simple però funcional. Creen una tanca circular amb unes xarxes de material plàstic i un mecanisme molt bàsic els atrapa sense possibilitat de sortir-ne. Hi acudeixen atrets per unes garrofes que fan d’esquer. Al matí la cleda artificial és plena de seglars i godalls atrapats. Ben esverats i sense saber-ne sortir de cap manera. Senzill i efectiu. Al web d’aquesta companyia hi apareixen uns vídeos que mostren diversos exemples exitosos. Es veuen centenars d’animals caçats. Les imatges s’aturen quan apareixen un parell dels promotors, autoproclamats com a naturalistes i ecologistes, amb un fusell apuntant-los. A la seqüència següent apareixen tots immòbils i estirats enmig d’un bassal de sang.

El cert és que s’han convertit en un problema de convivència en una terra com la nostra farcida de vies asfaltades. Tot i que espècie invasora no són. És un misteri per als profans la recent i tremenda multiplicació. En temps d’art romànic, fa mil anys, ja hi apareixien pintats al fresc al costat de querubins, verges nècies i pantocràtors de colors ara destenyits. Eren part del menú.

Subscriu-te per seguir llegint