En el nom d’Alejandro Palomas

L’escriptor i traductor Alejandro Palomas va passar aquesta setmana pel cicle Pessics de Vida, organitzat pel Col·legi de Periodistes a la Catalunya Central i el Centre Cultural el Casino de Manresa, on va tenir lloc la trobada entre l’autor i lectors, la majoria, que el coneixen i admiren, i que no van voler desaprofitar l’oportunitat d’escoltar-lo una estona, oimés tenint en compte que en el seu darrer llibre el barceloní establert a Sant Mateu de Bages, on ha trobat el seu petit paradís de pau lluny d’una humanitat que l’ha decebut massa vegades, hi repassa la seva vida, marcada per les violacions que va patir de petit per un religiós de La Salle; els abusos del seu pare, els de companys d’escola, els d’exparelles. Hi ha qui pensarà que hi ha persones predisposades a què s’aprofitin d’elles i, això, a banda de ser una postura menyspreable, perquè les responsabilitza a elles del mal que els infringeixen els altres, és totalment fals. Hi ha persones que, amb vuit anys, no estan preparades per enfrontar-se a un llop amb pell de xai que, d’entrada, se’ls presenta com un protector, i, després, les viola amb un «mira què em fas fer»; ni a un pare que, enlloc d’estimar-les, es masturba davant d’elles; ni a uns companys d’escola que l’insulten, agredeixen i anihilen per ser... més sensible, més tímid, més solitari, menys testosterònic... vulnerable.

Tot just publicar el llibre, en una entrevista que li van fer, Palomas es va mostrar esperançat amb la resposta dels governs estatal i català. S’havia reunit amb els respectius presidents i semblava que hi podia haver un abans i un després. Mesos després, i a Manresa ho va constatar, «ni el president gran ni el petit», no han fet absolutament res del que li van prometre. Mentrestant, «un de cada cinc infants patirà abusos. Avui, ara, un de cada cinc infants està patint abusos», explicava a Manresa. A mitjans informatius com aquest estem farts de publicar notícies del tema... quan el mal ja està fet: «Demanen 25 anys de presó per a un monitor acusat d’abús sexual a menors a Artés», «Jutgen un acusat de violar una menor de 12 anys al Bages», en concret, la neboda de la seva parella, perquè la majoria dels abusos són a dins de la família, la qual cosa fa especialment difícil detectar-los i abordar-los. Difícil sí, impossible, no. Després de començar a fer passes endavant en el tema de la violència sexual contra les dones, és imperatiu fer-ne de rotundes a favor de la infància. Si no es fa és connivència, és covardia i és la certesa que el millor que li pot passar a la nostra espècie és extingir-se.

Subscriu-te per seguir llegint