TRIBUNA

Condició necessària: la unitat de l’independentisme

Josep Emili Puig i Francesc Archs

Què vol dir necessària? Segons l’Enciclopèdia Catalana: «Dit d’allò que, realment o lògicament, no pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se».

Podem concloure que necessari és allò indispensable per aconseguir l’objectiu que es pretén.

Què estem reclamant tots els independentistes, des dels més entusiastes fins als més decebuts (però que no han deixat de voler la independència)?

El que incansablement reclamem els independentistes és la unitat d’acció de l’independentisme.

I què és el que volem quan reclamem la unitat d’acció de l’independentisme?

Una estratègia comuna entre totes les organitzacions independentistes, les entitats civils ANC, Consell de la República, Òmnium, Municipis per la Independència..., i els partits polítics CUP, ERC, JxC, PdCAT...

A cap d’aquestes organitzacions se’ls demana que renunciïn als seus principis, però sí que prioritzin l’objectiu de la independència de Catalunya per sobre d’altres interessos. Que deixin de banda els retrets, les deslleialtats, que segur que s’han comés per totes les parts, i l’egocentrisme d’alguns dels seus dirigents. En definitiva, que estiguin a l’altura dels moments que ens toca viure i acompleixin amb els compromisos electorals amb els quals van presentar-se a les eleccions.

Tenim l’obligació de negociar, pactar, acordar i coordinar una estratègia comuna. En definitiva, fer la feina que hem de fer i deixar-nos de romanços.

El que reclamem no és impossible. A la Segona Guerra Mundial, Churchill va dir que per a vèncer el feixisme, si calia, s’aliaria amb el diable, i ho va fer, es va aliar amb Stalin (per a Churchill, el diable soviètic).

És possible aconseguir-ho, si és vol. I, si el problema són els dirigents, caldrà substituir-los per d’altres que vulguin ser útils abans que importants. Útils per aconseguir la independència i, així, el progrés de tots els que vivim a Catalunya.

Està demostrat que, quan anem plegats, som capaços de fer coses tan importants com el Referèndum de l’1 d’octubre del 2017, malgrat els grans esforços que va fer l’Estat espanyol per a impedir-lo.

Tot anant plegats, no serà fàcil aconseguir la independència, però, si no hi anem, serà impossible.

Per la seva rellevància i implementació territorial, l’ANC i Òmnium, o Òmnium i l’ANC hauríem de fer evident que és possible aquesta estratègia i unitat d’acció, i conjuntament moure la societat per forçar els partits polítics a anar plegats per a prioritzar la independència del país.

En aquest sentit, actes unitaris de la societat civil, com la concentració del passat dia 19, per protestar per la presència prepotent i inquisidora dels presidents dels dos estats veïns, són un clar exemple de la unitat que reclamem per tornar a engrescar la gent, en uns moments en què el llastimós espectacle dels partits independentistes té un nou capítol en les negociacions dels pressupostos

Anar plegats és condició necessària per aconseguir la independència.

*Coordinador i vocal de l’Assemblea Territorial de l’ANC de Manresa

Subscriu-te per seguir llegint