Allà on hi ha patiment animal hi ha patiment humà

Gandhi va dir que una societat pot ser jutjada segons com tracta els animals. Jo hi estic d’acord i hi afegiria: segons com tracta les més desprotegides en general, les més vulnerables (com per exemple les persones més grans també). Molt sovint, allà on hi ha patiment animal també hi ha patiment humà. És a dir, als llocs on es maltracta més els animals no humans també es maltracta els humans. Per exemple, podem mirar què passa amb les científiques que experimenten amb animals. 

Hi ha estudis que confirmen que la qualitat de vida de les empleades que experimentaven amb animals era baixa, amb poc suport social, i alta probabilitat de patir estrès, depressió i frustració, probablement per patir el xoc moral de voler cuidar però haver de causar patiment, dolor i mort.

També es pot parlar de les ramaderes. Per exemple als EUA l’índex de suïcidi en aquest sector és 4 o 5 vegades més alt. O a França, que el 2016 es va publicar que 985 ramaderes es van suïcidar entre el 2007 i el 2011 (el 22% més alta que la de la resta de la població) i aquesta dada ha augmentat amb els anys. Evidentment en les causes dels suïcidis de ramaderes es deu en major part a la situació econòmica generada pel capitalisme globalitzador; viure d’explotar animals és avui dia, per a moltes, una activitat de risc.

O un altre cas per comentar, el cas dels escorxadors. És molt sabut que són centres de maltractament, dolor i mort, i no només per als animals no humans. Lesions físiques i psicològiques i esgotament extrem són el pa de cada dia per a les treballadores. Són feines molt dures, envoltades d’una extrema violència, que majoritàriament fan les persones que no tenen alternativa, moltes migrants. La situació és tan dura que sovint està relacionada amb alcoholisme o drogoaddicció, i amb greus problemes de salut mental.

Una estratègia molt utilitzada per les persones que han de causar dolor i mort als animals és la de desconnectar la part compassiva del seu cervell, perquè són conscients del que estan patint els animals (dissociació). Aprenen a ser insensibles a la mort i al patiment. Reprimeixen les emocions. També es parla del «trauma del perpetrador», que és un tipus de trastorn per estrès posttraumàtic, a causa de la percepció d’una transgressió moral que produeix una profunda vergonya, similar al que es pot patir en altres professions com per exemple els soldats. Per tant, és important destacar el que es produeix a escala psicològica a les persones quan es provoca directament dolor als animals, i que fer mal als animals, també fa mal a les persones que el produeixen.

Se’m fa difícil imaginar-me un món on no es maltracti els animals, ni se’ls exploti, ni se’ls domini, però que sí que s’exploti altres persones. Per tant, que la societat tendeixi a cuidar millor els animals no humans, com a éssers més vulnerables, segur que implica que també es cuidi millor els humans.

I ja per acabar, tot i que costa molt de trobar aquestes dades, 15 morts el 2022 en accidents de caça.

Subscriu-te per seguir llegint