Manresa màgica

Fa un parell de setmanes a Manresa va celebrar-se el Festival Internacional de Màgia. «La nit dels genis» va comptar amb la participació de mags internacionals procedents de Bèlgica, Alemanya, França....

Aquell màgic espectacle no s’ha acabat. En el decurs dels propers quatre mesos, els manresans i manresanes tindrem l’oportunitat d’assistir a més representacions màgiques però d’un altre tipus. Espectacles de màgia política. Els/les il·lusionistes locals (llegir polítics) competiran per veure qui aconsegueix deixar més bocabadats als espectadors (llegir ciutadans/es). Els concursants hauran de demostrar les seves habilitats i el seu enginy.

El 28 de maig se celebrarà la gala final (llegir eleccions) amb el corresponent repartiment de premis. Aquest dia, els espectadors podrem votar qui més ens hagi agradat. Hi haurà ciutadans/es que decidiran abstenir-se decebuts per la qualitat dels protagonistes. La nit del 28 es coneixeran els guanyadors/es del festival electoral. El premi consistirà en un bon sou per als propers quatre anys.

Una vegada finalitzada la cerimònia podrem escoltar les reflexions dels seus protagonistes. Arribarà l’hora de fer màgia amb les paraules. Tothom considerarà –amb la demagògia adequada– que ha guanyat però alguns/es hauran d’esperar-se quatre anys més per tornar a demostrar la seva destresa.

El món de la màgia és fascinant: aparicions, desaparicions, transformacions, endevinacions... Ben mirat, però, Manresa, en lloc de mags, el que realment necessita són uns quants Iñakis procedents de Loiola que «transformin» la ciutat. Vint-i-cinc sants i santes amb facultats sobrenaturals per capgirar-la. Manresa necessita uns miracles més espaterrants que el de la gallina. Prodigis com: fer desaparèixer les gàbies del parc pintor Vila Closes; fer aparèixer els més de dotze milions d’euros perduts per culpa dels litigis judicials de l’Ajuntament; fer desaparèixer aquella pintura blava cada dia més estesa pels carrers manresans; fer aparèixer la nova residència geriàtrica pública que Manresa tant necessita; fer desaparèixer el polèmic projecte del baixador soterrat dels FGC a la plaça Espanya; fer aparèixer aquell fantàstic jardí de la residència geriàtrica de la Font dels Capellans que l’Ajuntament ha destrossat; fer desaparèixer aquells desastrosos bancs de pedra granítica tan incòmodes i tan poc utilitzats; fer aparèixer unes voreres decents que evitin les ensopegades tan freqüents; fer desaparèixer la prepotència dels governants que sovint ignoren –i menyspreen– les inquietuds dels seus conciutadans; fer aparèixer aquells lavabos públics que la gent gran i els turistes sol·liciten, etc. Això sí que seria «transformar» la ciutat i no pas la bufonada que es va organitzar l’any passat.

Per cert, una de les especialitats de la màgia és l’escapisme. Aniria bé que alguns/es polítics el practiquessin i desapareguessin durant una bona temporada de l’escenari polític. Molts ciutadans/es els hi agrairíem. Ep! dit afectuosament i amb el degut respecte.

Subscriu-te per seguir llegint