Fa pocs dies vaig tenir un accident domèstic. No patiu, va ser poca cosa però m’ha deixat un genoll mig avariat. Vull dir que quan fa estona que estic assegut llavors em costa que faci el gest pel qual ha estat dissenyat el coi de genoll. Vaja, que vaig una mica coix i adolorit. I si abuso s’infla una miqueta i molesta més de l’habitual. I vet aquí la meva preocupació: què he de fer ara?. Vull dir que hi ha tres opcions. Esperar que el mal marxi sol, demanar hora al metge de capçalera o anar directament a urgències. O a la privada. Si se us acudeix alguna opció més ho dieu.
D’entrada crec que no és realista pensar que el mal marxarà sol. Al contrari. Penso que si no faig alguna cosa pot empitjorar. Ja veurem. Anar a urgències tampoc no m’acaba de fer el pes. Vull dir que no fa prou mal com per plantar-me a l’hospital i dir al metge que tinc molèsties al genoll. Entenc que una urgència és una altra cosa: un braç o un fèmur trencat, un ictus, un atac de cor... Quedaria la possibilitat de demanar hora al metge de capçalera, en el meu cas metgessa, que possiblement em podrà rebre d’aquí a uns dies. Amb una mica de sort em derivarà cap a l’especialista. Aquest em veurà el cap d’encara més dies. Molts. Em farà fer una prova com una radiografia -o això esperaria-, i em tornarien a citar per més endavant per saber-ne el resultat i, amb una mica de sort, tindríem el problema resolt en qüestió d’unes setmanes, sent optimistes, o mesos. Si és que el genoll aguanta.
I aquí és on volia anar a parar. La setmana passada els mestres i professors, i metges i altres professionals de la salut van fer vaga. Les seves raons tindran, no en tinc cap mena de dubte. Però si no hi impliquen la societat, a aquelles persones a qui els hi fa mal el genoll, per exemple, i es temem que arrossegaran el problema dies i dies tret que vagi a la privada, sempre se’ls hi podrà dir que vetllen més pels seus interessos que no pas pel servei públic que presten.
La vaga de mestres i professors va ser fluixeta. Almenys a Manresa. El curs passat en van fer moltes i els propis mestres i professors n’estan una mica cansats a part de les retallades de sous que els hi suposa. La de metges sempre té conseqüències per uns o altres. Però tots dos col·lectius tindrien més força amb una societat civil al costat. Ho deia un manresà que havia format part de la Plataforma per una Sanitat Pública a Manresa fa més de 20 anys. Lamentava que ens queixem molt, però fem poc. Jo, de moment, el que faré és posar-me pomada al genoll. És l’únic que puc fer.
