La cultura és el teu dret, fes-la llei!

Benvolgut Adam, tens tota la raó: jo també visc en un gueto. De fet, em sembla que tots vivim en el nostre, de gueto. La nostra zona de confort, que en diem ara. La nostra bombolla. L’espai on ens sentim segurs. I també l’encertes quan dius que «tenim un problema de manca de cohesió i comunicació internes, d’escassos referents comuns, de poca mixtura. I això té repercussions, negatives, no només en la llengua, sinó també en la convivència (real o percebuda) i en les potencialitats col·lectives a tots nivells, també polític, naturalment». Perdona que ho hagi copiat literalment, però és que ho has explicat molt bé! No sé si estàs al cas que aquest desembre passat vam pujar a l’escenari per quarta vegada a representar l’Emociona’t. És un espectacle multidisciplinari, intergeneracional, multicultural i unes quantes coses més. I saps quin és l’objectiu últim de tota aquesta macromoguda on hi participen més d’un centenar i mig de persones de diferents orígens, llengües i condicions? Posar el nostre granet de sorra per minimitzar això mateix que denuncies: la manca de cohesió, de referents comuns, de poca mixtura. Dificilíssim! Però apassionant i molt necessari. Perquè sortir del gueto no és gens fàcil. I com més temps passem a dins la bombolla més difícil és de fer-la explotar. Els uns perquè ja hi estem còmodes i tenim por de perdre el que tenim. I els altres perquè encara que en vulguin sortir, no poden perquè els falten eines, contactes, referents; en definitiva, una xarxa d’afectes que els ajudi a obrir nous camins. I sí, parlo d’afecte perquè és la mare dels ous. Se’ns fa una muntanya sortir del nostre entorn. De la nostra quotidianitat. I neguit i recança. Hem de crear contextos on la mixtura que dius tu, sigui imprescindible. Obligatòria, m’atreviria a dir. Perquè la mandra i la desconfiança ens anxoven al sofà. Necessitem incentius que ens motivin a aixecar-nos i som-hi. Per això no pot ser un context qualsevol, eh? Ha de ser un lloc on cada un dels implicats se senti acollit, estimat i reconegut. On tothom hi tingui cabuda. Vingui d’on vingui. Parli la llengua que parli. Resi a qui resi. Un lloc de SÍ A TOT. On tothom aporta el que sap i tothom hi és benvingut. Només s’han de tenir ganes i entusiasme de fer equip i de compartir emocions plegats. Estic molt contenta i il·lusionada amb aquest procés participatiu convidant-nos a elaborar la Llei de Drets Culturals de Catalunya que ha impulsat la Generalitat. La declaració universal dels drets humans estableix que tota persona ha de poder participar en la vida cultural que esculli sense discriminació de llengua, orígen, raça, religió, opinió, gènere, condició social o econòmica. Aquest és el veritable sentit del nostre Emociona’t! Reivindicar el dret de tothom a fer cultura! Perquè la cultura, n’estem convençuts, fa un món millor, més amable, més habitable. Ens agradaria molt poder comptar entre el públic del cinquè Emociona’t amb el Director General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat. Et guardem una butaca?

Subscriu-te per seguir llegint