Sentenciats a la confusió

Les certeses són escasses i efímeres, encara més quan les administren els advocats. La darrera sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la possibilitat d’extradir Puigdemont i companyia té la virtut o el defecte de proveir certeses contradictòries a totes les parts, i per això qui segueix l’actualitat en un aparell estèreo es veu envaït pel caos de les veus discordants. No així els que prescindeixen d’un dels auriculars i només escolten l’altre. Per aquests habitants de la seva bombolla les coses sempre són clares i tot dubte és heretgia. Per a la resta –una resta lamentablement minvant– la única cosa certa és que el color del vidre determina la realitat percebuda. Per una orella m’entra que el tribunal europeu aplana el lliurament dels exiliats i l’implacable Llarena s’apunta la victòria. Per l’altra orella escolto que el mateix document del mateix tribunal diu exactament el contrari i que Llarena s’haurà de pintar les expectatives a l’oli. Sempre queda el recurs d’anar a la font i llegir el text en qüestió, però aquesta vegada els euromagistrats han perpetrat una mena de jeroglífic altament resistent a l’anàlisi sintàctica, on costa molt estructurar les idees en un ordre coherent de subjectes, verbs, predicats, oracions principals i oracions subordinades. Un fangar conceptual pel que navega amb gran expertesa el sempre agraït Gonzalo Boye, relacionant amb entusiasme capítols i paràgrafs, el punt cent trenta a la llum de l’u punt tres i de l’article sis de la carta europea de drets, ora pro nobis, amén. L’aparença indica que la cosa és alhora senzilla i complicada. Part senzilla: Llarena volia saber si una euroordre és d’acceptació automàtica i li han dit que no, que un tribunal l’ha de concedir o la pot refusar. Part complicada: a la pregunta de què com aconseguir-la l’acceptació, la resposta és «depèn». Depèn del jutge que instrueixi la cosa i del tribunal que la decideixi, Vaja, com aquí. Hi ha fenòmens que són universals, i Llarena ho hauria de saber millor que ningú.

Subscriu-te per seguir llegint