Venen partits «crucials», promociona el Baxi Manresa per vendre entrades amb el 40% de descompte pels duels contra Fuenlabrada, Betis, Granada i Múrcia (entre altres). I quan un llegeix la paraula crucial, tremola. La segona volta de la Lliga pot ser dramàtica i pel que s’ha vist al llarg de la primera a la pista i pregona l’entrenador a les rodes de premsa, la tragèdia sembla inevitable. 3 de 15. «Hem perdut perquè hem jugat contra un equip millor. [...] Moltes vegades, desafortunadament, els rivals són millors que nosaltres». És el què hi ha i no n’esperis més, il·lús, venia a dir Pedro Martínez després de la derrota contra el Bonn. Tot i que potser li sobrava el posterior «hi ha molta gent que no en té ni idea», que no va quedar ben bé clar per a qui anava dirigit. Segurament que no era per als centenars i centenars de persones que aguanten heroicament vestits de vermell, amb el cul clavat a la grada i sense xiular una temporada infumable.
Pedro Martínez tira pilotes amunt. Xevi Pujol ha confeccionat dos equips diferents en cinc mesos i cap dels dos rutlla. Tots dos han tocat fons, el darrer contra el Bonn. I no perquè el rival fos millor, sinó per caràcter. Ho va vaticinar Joan Chichi Creus; amb l’arribada d’un 5 no s’arreglaven els problemes d’aquest Baxi Manresa. Ara en té dos, un que als 4 minuts de partit demana el canvi i es carrega de faltes i l’altre, que després de setmanes fora per lesió, va desbocat per la pista. No hi ha rebot, la defensa fa aigües i a la direcció de joc hi ha dos bases que pateixen dels mateixos mals i no es complementen. Falta química i grapa, allò que fa que el bàsquet sigui bonic i no matemàtiques, que el resultat pugui ser diferent a l’esperat.
Des de dalt, mig tapat per la boira de les queixes arbitrals, també miren avall. I si amb un 3 a 15 el cap de l’entrenador no ha rodat, o és perquè són conscients que les cartes que li han donat no serveixen, o perquè, de moment, no li han trobat un substitut de garanties. Agrada Luis Casimiro. Ara al Betis, el manxec té dues medalles al seu currículum: el títol de lliga que penja del sostre del Nou Congost i haver fet MVP al descartat Tyson Pérez. Amb ell, aquesta plantilla rodaria millor? Difícilment.
I la grada no xiula. Es va desfilant de mica en mica, però aguanta, perquè s’estima els jugadors; perquè sí que sap on és, ha passat pel mateix moltes vegades; i perquè és conscient de que, si aixeca la veu, un equip tant fràgil pot enfonsar-se del tot. I encara no hi ha res perdut; queda molt. Ara bé, la directiva ha de fer més, molt més.
