Pressupostos i euroordres

Després d’un considerable estira-i-arronsa, sembla que els interrogants sobre el pressupost de la Generalitat s’han acabat. Ara començarà la seva tramitació parlamentària i tot indica que s’aprovaran amb els vots d’ERC, PSC i Comuns. Ha estat la millor solució? Potser no, però és evident que seria pitjor d’haver hagut de prorrogar els pressupostos actuals. L’ideal seria que la unitat d’acció de l’independentisme fos sòlida i que hagués permès de plantejar un pressupost conjunt, com a mínim entre ERC i Junts. Però tal com han anat les seves relacions i sobretot després de la sortida de Junts del govern de la Generalitat, no era gens probable arribar a un acord pressupostari. Pel que se’n sap, la negociació entre ERC i PSC tampoc no ha estat gens senzilla ni ràpida. Però ERC necessitava aprovar el pressupost i el PSC volia aparèixer com a partit responsable. Els equilibris es constaten allà on hi havia més distància, com en l’aeroport de Barcelona, on l’acord no parla «d’ampliació» –com proposava el PSC– sinó d’una «modernització», que ha de posar una especial cura a preservar «l’espai natural protegit del delta del Llobregat» respectant les directives ambientals europees. Ja veurem com es concretaran temes com aquest. Segur que hi haurà molts ulls vigilant si es compleix realment o no allò que s’ha acordat.

Dimarts passat hi havia una especial expectació per conèixer la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea respecte de les qüestions prejudicials plantejades pel jutge Pablo Llarena. Es tractava de les euroordres que la judicatura espanyola havia proposat a Bèlgica per extradir els independentistes catalans refugiats a aquell país però que la justícia belga sempre va denegar. Però, com és lògic, no tothom és capaç d’entendre les subtileses del llenguatge jurídic i, per tant, quan hi ha novetats cal esperar primer les explicacions i les conclusions dels especialistes. Però aquí apareix habitualment un altre problema: resulta que aquestes conclusions solen ser sempre diferents, divergents i sovint interessades, cosa que encara complica més la situació. I això és exactament el que ha tornat a passar aquests dies. Segons la premsa conservadora espanyola, el tribunal europeu ha donat la raó a Llarena i això facilitarà l’extradició dels refugiats, començant pel mateix Puigdemont, que és sempre l’objectiu principal de les euroordres. Però els advocats dels exiliats catalans asseguren que ara tenen més possibilitats que mai de no ser extradits, precisament perquè s’han concretat els requisits que poden impedir les extradicions. Ja veurem si el jutge Llarena s’atreveix a tornar a demanar-les després que fins ara no n’hagi aconseguit ni una. La partida, doncs, de rerefons més polític que legal, torna a començar.

En un àmbit del tot diferent, aquests dies s’ha sabut que a Menorca es limitarà l’entrada de cotxes a l’illa. Es tracta de preservar el seu patrimoni natural de l’excés de CO2 i protegir-lo de les riuades de turistes que amb els seus vehicles col·lapsen les carreteres menorquines. L’any 1993 Menorca va ser declarada «reserva de la biosfera» per tal d’assegurar el seu ecosistema i la flora i fauna autòctona, regular el creixement urbanístic, etc. Però no n’hi ha hagut prou i ara s’ha pres l’acord inèdit de reduir un turisme massiu que tot ho desgavella. Segurament no serà l’únic indret on s’acabaran prenent decisions com aquesta.

Subscriu-te per seguir llegint