A ESTONES

Volem l’autovia C-55 d’Abrera a Manresa

Ramon Bacardit Reguant

Ramon Bacardit Reguant

Hi ha unanimitat que Manresa té un problema d’atracció i retenció de talent. I també hi ha unanimitat a l’hora de detectar-ne les causes, que bàsicament són dues: la poca atractivitat de la ciutat i les males comunicacions que té. La primera és un obstacle per a gent amb talent que es voldria quedar a viure a la ciutat; i, la segona, per als que estarien disposats a venir-hi a treballar però no a viure. Doble problema que ens aboca a no poder competir amb igualtat de condicions amb la resta de ciutats vertebradores i no metropolitanes del país.

La relació directa entre l’economia de la ciutat i les seves infraestructures, i concretament les de connexió amb la capital del país, és fora de dubte i, per tant, fora de tot debat.

Essent això tan obvi, la pregunta, doncs, seria per què Manresa és l’única ciutat mitjana i capital de comarca que no té una autovia de connexió amb Barcelona? A l’aire suren diversos arguments, que, resumits, són: 1- L’impacte ambiental, 2-L’existència de la C-16, 3- La priorització del sistema ferroviari i 4- Els costos de construcció.

En primer lloc cal dir que l’execució d’infraestructures no és incompatible amb la millora ambiental: fem una infraestructura de qualitat amb tots els elements d’integració paisatgística i respecte ambiental. El segon argument pel qual algú argumenta que no cal autovia, és l’existència de l’autopista de Terrassa. La C-16 és una via que comunica el Bages, Berguedà i Solsonès amb el Vallès, el Maresme i l’accés nord a la capital, mentre que la C-55 ens uneix amb el Baix Llobregat, el Garraf i el Penedès i l’accés sud a la capital; tenen dues funcions diferents.

La millora de les comunicacions ferroviàries amb Barcelona s’ha de fer igualment. Una cosa no treu l’altra. I sobre els costos, què volen que els digui: el mínim que es pot demanar al Govern és que no s’aboqui tot al capgròs de l’àrea metropolitana i es programi una obra essencial per a aquesta part del país.

L’any 2011, essent jo regidor d’Urbanisme, i estant el país i la ciutat en una situació de fallida econòmica i intervenció total pel que fa a la despesa, el conseller Recoder va impulsar la redacció de 3 projectes constructius de la millora de la C-55 amb dos carrils per sentit entre Manresa i l’enllaç a la C-16 a Castellbell i el Vilar. Els projectes estan redactats i es guarden en un calaix per dos motius: el primer, perquè la Generalitat no prioritza aquesta obra per motius eminentment econòmics (per a la B-40, l’Eix Diagonal, el metro, sí que n’hi ha però!), i el segon, perquè diuen que no hi havia unanimitat política al Bages. Coartada perfecta, perquè precisament any rere any la Generalitat no s’hagi d’estrènyer el pressupost, molt compromès, com bé saben, per l’espoli fiscal del Govern d’Espanya.

Amb l’acord de pressupostos anunciat recentment, la C-55 ha estat altre cop objecte de rebaixes preelectorals. Poca ambició per part dels negociadors; deuen pensar que els vots dels manresans valen molt poc. Amb la suma de tants pedaços ja podríem tenir mitja autovia desdoblada. I aquí, els he de dir que no m’hi trobaran; el meu compromís amb la ciutat i la Catalunya central és sòlid i meridià. És un compromís amb la millora de totes les nostres vies de comunicació que ens uneixen amb el pol econòmic del país. I això inclou, també, treballar per aconseguir el desdoblament integral de la C-55. Punt.

Subscriu-te per seguir llegint