Digueu-me malpensat

No calia ser especialment malpensat quan la setmana passada vaig escriure: «La comèdia de l’aprovació interruptus del pressupost s’acabarà dimarts, quan calgui tapar la transcendència de la sentència del TJUE sobre les preliminars de Llarena contra els exiliats? Ah! els interessos electorals...». Era profecia i s’ha complert. Dimarts de caparra general per desxifrar la sentència; interpretacions per a tots els gustos; tertulians fent de trilers a l’hora de despistar el personal; titulars periodístics clarament decantats cap al sol que els dona vida... i el reconeixement explícit dels jutges afectats: s’ho han de mirar amb molta calma abans de prendre decisions.

Com era d’esperar, per habitual, en menys de 24 hores una altra notícia va desviar l’atenció de la ciutadania cap a un tema hàbilment cuinat a foc lent: l’acord ERC-PSC-PSOE sobre el pressupost de la Generalitat, que, segons el ministre Bolaño, situa en el «passat» la Catalunya en la qual «les empreses fugien espaordides», incentivades per la consigna reial i la diligència governamental a dictar els decrets de compliment obligat, és clar. Curiosament, tant d’esforç analític i interpretatiu sobre l’abast del pronunciament del TJUE no es va repetir pas en l’esbudellament encuriosit de l’acord dels pressupostos, quin compliment cal esperar si els diners han de venir de Madrid, o quina concreció tindran per retornar el benestar manllevat als catalans en anys d’ofec programat. Els detalls més concrets els va piular José Zaragoza, tibant d’elàstics pel gripau transaccional que s’hauria empassat ERC: «No tindrà referèndum, però sí que tindrà B-40, Hard Rock i ampliació de l’aeroport». Ves per on, en aquesta ocasió no hi va haver cap missatge subliminal de Gabriel Rufián, possiblement feliç per haver aconseguit el somni de viure en la utilitat després d’anys d’estar en el bàndol dels dignes perdedors amb raó. El president in pectore sí que va aparèixer solemnement per reblar el gest de generositat que li permetrà manar, sense haver d’esperar l’avançament electoral que ja deu estar pactat. I de Junts no calia esperar gaire més del que ha dit i fet, és clar.

Entre silencis i mandra a burxar, aquests dies de tant rebombori interessat és oportú recordar les paraules dites recentment per Joan Ferran (diputat socialista, 1993-2010): «Em vaig quedar curt amb la crosta», fent referència a les polèmiques declaracions del 2007: «Cal arrencar la crosta nacionalista de TV3 i de Catalunya Ràdio». En aquells moments el tripartit PSC-ERC-ICV manava a la Generalitat. Ves per on, també, i torneu-me a dir malpensat.

Subscriu-te per seguir llegint