Leopard, ferralla de tanc

Sempre m’han fascinat els tancs, però no perquè m’agradin, sinó per tot el contrari. De sempre, quan m’he plantejat de comprar un vehicle, en algun moment del procés de tria sempre m’ha passat pel cap de comprar-me’n un. Pots arribar a tot arreu, la carretera és teva i ho aixafes tot sense distinció. Ah! i per l’autopista pots anar sempre, sempre, sempre pel carril del mig sense que ningú et gosi dir res de res, sabent que, si algú gosa dir-te res de res, amb un cop de volant l’aixafes del tot. Sort que no venen tancs als concessionaris perquè, no en tinc cap dubte, les carreteres serien plenes de conductors amb carnet de diumenge al volant d’un tanc. Parlo de tancs quan volia parlar d’una altra cosa, però he vist les imatges d’un munt de tancats que Espanya té guardats en un magatzem a Saragossa. Són tancs Leopard que, pel que llegeixo, un cop comprats, no van servir mai per gran cosa fins que els van desar al magatzem. Allò típic de quan fas endreça de trastos vells. Saben què costa un tanc Leopard? Els ho dic després, que si no, no m’acabaran de llegir l’article. Dels tancs aquests guardats en un magatzem com si fos un traster Bluespace se n’ha parlat aquests dies arran que al Govern espanyol a algú se li va acudir dir, en un gest d’eufòria, que tenien tancs per vendre a Ucraïna. M’imagino l’escena: Ah! Sí, podem encolomar tancs a Zelenski? Sí, una pila. I on els tenim? Crec que a Saragossa en un cobert. Tenim la clau? Espera que vaig a buscar-la, que fa temps que no hi va ningú. I arriba aquell moment màgic que obres el traster, el magatzem o el cobert i veus els tancs i veus, sense voler-ho veure, que els tancs estan per llençar. Mireu si estan fets una merda que el mateix Govern espanyol va reconèixer que estaven en un estat lamentable. I em demano, com els han fet malbé? A quantes guerres els han dut? O és que potser només els han fet fer virolles pels camins dels Monegres? Veig la jugada mestra amb mirada espanyola i veig l’instant en què algú s’adona que no colarà. No, no podem encolomar aquest bé de Déu de ferralla a ningú. A ningú? Bé, a nosaltres, que som els que els paguem ja ens els han encolomat. Amb els anys he conegut diverses persones que col·leccionen cotxes i autos de col·lecció i els tenen, també en un magatzem, però quan hi entres fa un goig que pujaries a cada vehicle per anar d’excursió. He vist les imatges dels tancs desats en un cobert del qual ja no sortiran mai, i millor que no surtin, que encara prendríem mal. Sap greu no poder compartir aquest capítol de la història bèl·lica d’Espanya amb el gran humorista Gila. Mira que n’hauria tret, de suc, dels tancs. Ah! Me’n descuidava: cada tanc, 11 milions d’euros, posat en carretera.

Subscriu-te per seguir llegint