La salut és el que importa

Una ministra proclama als quatre vents que l’amo de Mercadona és un capitalista despietat. Un dirigent de la patronal valenciana li respon amb l’analogia dels nazis, que mataven jueus però que no van poder eliminar-los tots: «També quedarà sempre algun empresari per continuar creant riquesa». Ho diu en vigílies del Dia de Record a les Víctimes de l’Holocaust; això és tenir punteria. El rector de la Complutense decideix que premiar la presidenta de Madrid l’any electoral és una bona idea, i una alumna, una mica passada de voltes, l’esbronca a meitat de l’acte; almenys cal reconèixer-li el coratge, però temo que l’esquerra –sobretot a la capital– continua sense entendre res. El fang és el territori on Ayuso regna sense discussió, així que aprofita la pilota que li deixen botant per citar Sabina i dir que Sánchez envia agents per espantar-la. Un portaveu de Podem l’anomena «nècia i ignorant» i ella respon que «Podem és el càncer d’Espanya».

Vox toca xafarranxo contra els migrants després de l’atac d’un llop solitari a Algesires; ningú discuteix que es tracta de violència gihadista, ningú invoca una «violència intrarreligiosa»; però continua sent un misteri per què la ultradreta no aplica la mateixa lògica amb els crims masclistes. Bé, en realitat no es tracta de cap misteri. Espanya s’uneix al club de països exportadors de tancs a Ucraïna, però les paraules de la titular de Defensa sobre el seu llardós estat i l’advertència que «poden ser perillosos per a les persones» gairebé provoca la resurrecció de Gila: «¿Hi ha l’enemic?». Jutges i fiscals es conjuren per reivindicar Montesquieu i demostrar que ningú els impedirà castigar, com ells consideren que es mereixen, els responsables del procés. La justícia decideix acusar desenes de policies per les garrotades que van repartir l’1-O. Comiat i tancament: un grup de psicòlegs canadencs ha conclòs que «el preu a pagar per seguir la política diàriament, constantment, és la salut mental». Crec que és massa car.

Subscriu-te per seguir llegint