El nom no fa la cosa

Els Castellers de Barcelona votaran d’aquí a dos mesos si volen canviar el nom de l’entitat i dir-se Colla Castellera de Barcelona, amb la idea que tothom s’hi senti representat. El fet que algunes colles castelleres del país es plantegin canviar-se els noms, que ara són majoritàriament amb masculí, per ser més inclusives, ha tornat a posar sobre la taula el debat de la inclusió lingüística i la utilització del masculí com a genèric, que des d’alguns sectors es considera discriminatori.

La polèmica sobre la perspectiva de gènere en la llengua catalana ja es va servir fa un parell d’anys arran de la proposta de la conselleria d’Igualtat i Feminismes d’utilitzar el mot inventat «totis» per referir-se a persones no binàries en lloc de tots, totes o tothom. A propòsit del llenguatge inclusiu, un grup de 70 dones, la majoria lingüistes, van publicar un llibre on reflexionaven sobre què significa introduir la perspectiva de gènere en el llenguatge. Al treball, coordinat per la lingüista Carme Junyent, moltes de les autores defensaven mantenir l’ús del masculí genèric. Afirmaven que parlar sempre fent servir el masculí i el femení és insostenible i que forçar un tercer gènere neutre toca els fonaments de la llengua.

Ara que, de nou, la perspectiva de gènere en la llengua ha tornat a l’ordre del dia, amb les colles castelleres de protagonistes, Junyent ha fet notar que quan desdoblem els noms amb masculí i femení en algunes ocasions hi pot haver incongruències i es pot canviar el significat de les paraules. Posava com a exemple que no és el mateix els Minyons de Terrassa, que les Minyones de Terrassa. Evidentment hem de lluitar per evitar la discriminació en tots els àmbits, fins i tot en el llenguatge, però en nom de la inclusió no hem de perdre el nord. En lloc de tornar-nos bojos canviant i desdoblant mots podríem centrar tots els esforços a promoure accions per construir una societat igualitària. Només canviar el nom no farà canviar la cosa.

Les colles castelleres estan formades per un 42% de dones, que tenen molta presència en els rols de cures i administratius, però són minoria en les responsabilitats tècniques. Més enllà que hi hagi minyones, capgrosses, bordegasses o xiquetes, seria rellevant que cada vegada hi hagi més dones caps de colla i presidentes i que les entitats tinguin un pla d’igualtat i un protocol d’agressions com el que promou la mateixa Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Així sí que hi haurà una feminització real de les colles.

Subscriu-te per seguir llegint