Quant val la vida de mil peixos?

El buidatge del llac de l’Agulla de Manresa ha suposat que el miler de peixos que hi havia han estat tots sacrificats. Com que -segons ens han dit- tots eren d’espècies invasores -principalment, carpes-, els responsables del llac no han hagut de plantejar-se com rescatar-los, ja que la llei preveu que no es faci. N’hi ha prou amb treure’ls de l’aigua, deixar que morin asfixiats després d’una penosa agonia i llançar-los a l’abocador. D’acord: tot i que resulta molt xocant que una espècie que conviu amb nosaltres des de fa segles sigui encara invasora, d’acord; si degraden el mitjà on viuen, i si els científics ho diuen, endavant. Però és obligat preguntar-se si la mort per agonia d’un miler de peixos, tots els de l’Agulla, hauria de ser acceptada amb tanta indiferència. Els coloms creen problemes greus d’insalubritat i, quan els ajuntament els cacen, sempre s’alcen veus protestant i exigint que se’ls controli sense matar-los. També les cotorres invasives tindran defensors quan algú vulgui abatre-les, i qualsevol intent de controlar els gats de carrer genera una sensibilitat extrema. No vull ni pensar què passaria si es liquidés un gos, un únic gos, per insalubre. Quant valen mil carpes? Valen com mig gos? Com cent coloms? És una pregunta que no pot tenir resposta, però hauria de fer reflexionar.

Subscriu-te per seguir llegint