Sí que ve d’un pam

Les errades dels altres no són excusa per a les pròpies, però donen algun consol. Aquests dies ha estat notícia que Renfe va fer una comanda de trens per a una línia de via estreta de Cantàbria amb unes especificacions clarament errònies, ja que haurien fet uns vagons més amples que alguns dels túnels per on havien de passar. L’empresa adjudicatària del contracte, CAF, se’n va adonar a temps i no va començar la fabricació. La ministra del ram ha promès que tallarà caps i que posarà en marxa una auditoria per saber què ha fallat. Semblaria que l’ordre correcte és el contrari, primer identificar l’error i després decapitar els responsables, però l’alarma social exigeix el sacrifici dels caps intermedis per tal de preservar el coll dels superiors.

Gràcies a la diligència del fabricant, l’errada de l’operador espanyol només ha provocat un endarreriment, però fa nou anys a França una espifiada semblant no es va detectar a temps. La SNCF, que és la Renfe francesa, va encarregar més de tres-cents combois per a la xarxa de serveis regionals, i quan els van rebre es van adonar que eren massa amples per algunes de les estacions on els tocava aturar-se. Els sobraven deu centímetres i haurien topat amb les andanes. Es veu que les especificacions de la comanda van prendre com a referència les estacions construïdes al llarg dels trenta anys anteriors, sense fixar-se en les característiques de les més antigues. Com que ja s’havien gastat una pila de milions en la compra dels combois, no van tenir altre remei que dedicar-ne uns quants més a passar el ribot per un miler llarg d’andanes de tot el país.

Alguna escola de negocis va presentar l’episodi com la demostració que cal comprovar-ho tot i no donar res per fet quan es gestiona un canvi de gran impacte, com ara la substitució dels trens d’una xarxa. Pot semblar prehistòric anar amb la cinta mètrica a mesurar andanes i túnels sobre el terreny, però ja ho diu la dita: Déu nos en guard d’un ja està fet.

Subscriu-te per seguir llegint