Hostesses en roba interior

A principis de desembre, Inspecció de Treball va multar amb set mil cinc-cents euros un forn de pa artesà, a Parets del Vallès, per una oferta de feina discriminatòria: «Se necesitan dependientas» i «se necesita maestro pastelero». A la denúncia se’ls acusava de distingir en funció del sexe i que el fet de ser home o dona és del tot irrellevant per al desenvolupament de la tasca professional indicada.

Sembla que ningú no escarmenta ni veient el veí amb les barbes remullades.

Una empresa de reclutament de nom Meccti buscava hostesses per a Kuwait Airways.

Kuwait, ―amb la seva aparent democràcia, no forma part de l’Aràbia Saudita i la majoria dels seus habitants n’estan molt orgullosos. Kuwait va al davant dels altres països del golf Pèrsic quant a drets de les dones.

Fins i tot, el 2005, van nomenar Masuma Mubarak, professora universitària, columnista i una de les destacades defensores dels drets de la dona a Kuwait, ministra de Planificació i Desenvolupament Administratiu. Porta hijab.

El 2013, Safa Al Hasem, va convertir-se en l’única dona elegida més de dos cops consecutius al Parlament de Kuwait. És llicenciada en Literatura anglesa per la Universitat de Kuwait i es doctorà a la Universitat Estatal de Pennsilvània. A més de fer estudis de postgrau a l’Escola de Negocis de Harvard. No porta hijab.

Tot i aquestes bones iniciatives, Kuwait Airwais va contractar Meccti, una empresa instal·lada a Orient Mitjà, i amb diverses seus, que publicita els seus processos de selecció a les xarxes socials. Però enlloc aclareix quin és el seu país d’orígen. A Madrid, el novembre passat, a l’hotel Melià Barajas varen fer una convocatòria. Demanaven uns requisits previs: altura i pes en proporció a una altura mínima d’1,60 i una excel·lent presentació en general.

S’hi van presentar uns seixanta persones. Els homes van ser descartats immediatament.

I a les dones les van tractar com a bèsties. Varen començar les entrevistes amb comentaris molt vexatoris: «No ens agrada el teu somriure» o «tens cos de muntanya russa». Però això no va ser res comparat amb el que va venir després. Quan el reclutador ja havia descartat una bona part de les aspirants, les que quedaven van ser comminades a entrar, d’una en una, en una sala. Llavors va entrar una dona i va obligar-les a totes a desbotonar-se les camises i a apujar-se jerseis i faldilles. Després van haver de quedar-se en calces i sostenidors. I tot això mentre el reclutador se les mirava com si estigués comprant cavalls.

Una de les noies que van participar en el procés de selecció es va posar en contacte amb ElDiario.es per denunciar els fets. Ella i altres noies havien sortit en estat de xoc i plorant. Encara no entenen per què varen acceptar anar traient-se la roba.

A Espanya, el secretari d’Estat d’Ocupació ha anunciat que Treball està estudiant si els fets poden ser constitutius de delicte per enviar-los a la Fiscalia.

I és que... és tan difícil entendre que les dones no són bèsties?

Subscriu-te per seguir llegint