Senglar al súper

La superpoblació de porcs senglars és un fet conegut i lamentat des de fa anys, però les administracions continuen sense oferir un pla per solucionar-la. I no és un problema menor: encara que no s’ha qualificat com una situació d’emergència, per als pagesos que han de dedicar esforç i diners a protegir els seus cultius l’alarma és molt real, prou per merèixer una reacció de les institucions que vagi més enllà de regular les batudes de caçadors, els quals, per cert, es queixen que només els posen entrebancs. El que resulta més xocant és que tenim als boscos quantitats problemàtiques d’un animal que podria ser consumit com un producte alimentari més, i de bona qualitat, però que no arriba als supermercats. La via més racional per acabar amb la sobrepoblació seria facilitar la caça i la comercialització, posant els mitjans per fer-la rendible. Facilitar que hi hagi escorxadors autoritzats a l’abast i promoure els canals de venda i compra, i promoure’n un consum que no és habitual a casa nostra, però que podria ser-ho fàcilment si fos estimulat. El senglar no és un plat habitual, però tampoc no ens és completament aliè. Normalitzar-ne el consum seria possible, si es fes el que cal.

Subscriu-te per seguir llegint