Gat escaldat de l’aigua freda fuig

Tot i que Esquerra Republicana en el seu congrés celebrat el dissabte anterior a l’acord pressupostari va donar suport al president Aragonès amb una gran ovació, expliquen que al mateix temps que es reunien les delegacions negociadores del Govern i dels socialistes, a la seu d’Esquerra hi havia un debat intens sobre si calia o no l’acord. Quina casualitat que, en el mateix moment, JxC fes una última oferta a la desesperada.

Queda vist que de falcons i de coloms n’hi ha arreu, i el món independentista els té molt inserits en les seves organitzacions. Aquestes disputes internes els desestabilitza i desgasta. És sorprenent que Oriol Junqueras lideri els falcons d’Esquerra, atès que la seva fòbia als socialistes no pot venir del Procés. Ell sap, millor que ningú, que el PSC va ser qui va limitar l’aplicació ineludible de l’article 155 de la Constitució que va fer el PP. Ell sap, millor que ningú, que els socialistes els havien avisat, i a ell personalment, abans que comencessin les reiterades desobediències, de les conseqüències jurídiques dels actes que anaven a cometre. Per tant, no pot dir ni creure que el PSC li hagi sigut deslleial. El que el treu de polleguera és que a Catalunya hi hagi una organització política que practiqui la convivència entre tots els catalans, que des del catalanisme no vulgui trencar amb la resta d’Espanya, i que, un cop passada la flamarada, torni a ser el partit central del país, amb qui s’ha de disputar l’hegemonia. Pensant així queda clar que l’acord ha estat exclusiu per aquest pressupost.

Aquests dies és fàcil endevinar a quina corda pertany un opinador independentista, segons si parla de la sociovergència o del tripartit, tant uns com els altres consideren que arribar acords amb els socialistes és gairebé una traïció pàtria, però curiosament tots ells tenen acords amb el PSC a molts indrets i institucions, i veurem com després de les municipals tots dos hi aniran al darrere per assolir o consolidar alcaldies.

Des que va fer públic l’acord, en Salvador Illa no ha parat de repetir que «Catalunya passa de la inèrcia a l’acció» i els socialistes han posat en circulació un hashtag a xarxes que diu #CatalunyaEnMarxa. Digueu-me malfiat, però se’m fa molt difícil de creure que aquest Govern, tot i tenir un bon instrument en el nou pressupost, sigui capaç de treure’n el suc per rellançar el país. Tinc la sensació que el que faran serà tapar forats, ara aquí, ara allà, però no seran capaços d’implementar noves polítiques públiques que serveixin per donar l’impuls que li cal a Catalunya. El #CatalunyaEnMarxa l’haurien d’estar llançant des d’ERC i, en canvi, l’únic que fan és llepar-se ferides per les grans cessions que han hagut de concedir als socialistes.

Amb aquest capteniment tot fa preveure que desaprofitaran l’oportunitat. Per molt que Salvador Illa vulgui intentar «governar des de l’oposició» temo molt que l’any que ve no tindrem negociació. I ningú podrà exigir als socialistes que tornin a tenir mà estesa. Gat escaldat d’aigua freda fuig.

Subscriu-te per seguir llegint