Aprofundir en la complexitat

El passatge de l’Evangeli que proclamem aquest diumenge (Mt 5,17-37) ens aporta una gran dosi de realisme. Sabem que moltes vegades compliquem les coses, de forma que el que és simple ho transformem en complex, a voltes excessivament.

Altrament, però, en no poques ocasions, allò que presenta una certa complexitat ho tractem i ho vivim superficialment com si fos molt simple, sense analitzar-ho prou.

Jesús ens adverteix d’aquest segon aspecte referint-se a les lleis del judaisme, en general, i particularment a les relatives a l’homicidi, l’adulteri, el divorci i els juraments. Es mou dins el marc del judaisme, però alhora el transcendeix. No anul·la ni menysprea les lleis. Va al fons per arribar a la seva plenitud. Proposa el de sempre però d’una forma nova. Alguns punts són reforçats, altres són relativitzats, posant sempre al centre el doble manament de l’amor: estimar Déu sobre totes les coses i estimar els altres com a si mateix.

Així quan parla, per exemple, de l’homicidi, que és el pitjor atemptat possible contra l’altre, orienta la qüestió cap als molts matisos que acompanyen un fet tan greu. S’interessa per allò que el provoca, per les causes que porten a transgredir la llei i conseqüentment pel que pot evitar la transgressió i com evitar-la. Avisa, amb una síntesi molt pedagògica, dels perills i de la maldat de «qui s’irriti amb el seu germà», de «qui l’insulti» i de «qui el maleeixi». Insisteix sobre la reconciliació amb l’altre després que s’hagi produït un malentès o una ofensa.

Farem bé de llegir i rellegir aquest relat evangèlic en uns moments en què són molts els que aprofundeixen molt poc sobre les coses, entre altres motius perquè viuen immersos en la immediatesa, en la hiperactivitat i, sobretot, són víctimes d’un pessimisme interior que va unit a la por de reflexionar sobre determinades qüestions. Aleshores adopten un estil de vida superficial de manera que es fa difícil un ordre i fàcilment s’arriben a fer simplificacions inadequades, intentant, a vegades, eliminar normes sense parar-se a buscar el seu autèntic significat.

Som, doncs, davant la invitació d’aprofundir en la complexitat de la vida. D’anar al fons de nosaltres mateixos i dels altres.

Viure enmig del món amb els mateixos sentiments de Jesús, fent un ús sant i humil de la raó, farà que amb naturalitat vetllem i ens comprenguem millor, evitem odis i desavinences, concretem el nostre amor en el dia a dia i, fent el bé allà on siguem, portem l’alegria i el somriure.

Subscriu-te per seguir llegint