Excrements i somriures

Raúl Álvarez i Sara Moledo han estat al focus mediàtic aquests dies i aquesta vegada molt a pesar seu. Tot i com estan d’acostumats aquests dos personatges a viure davant dels leds couché de les seves pantalles, a Álvarez i Moledo, és a dir AuronPlay i Biyín, segons es fan dir a les xarxes, aquest cop la fama els està sent incòmoda. O potser no, però Álvarez ha deixat de moment Twitter, assegura, per fugir (qui sap si no per alimentar-la) de la polèmica.

El fet és la sortida a la llum pública d’uns suposats missatges de la tal Biyín (l’àlies prové de Billie Jean de Michael Jackson, ves quines coses) de fa una dècada, en què hauria expulsat excrements com «quan adoptes un nen africà et venen amb mosques o li van caient a mesura que es va acostant a un país desenvolupat» o «la tarda s’ha arreglat per fer una quedada neonazi i rebentar uns quants caps peruans». En fi, pura estultícia, analfabetisme social, discurs miserable, racisme, xenofòbia, indigència intel·lectual, escòria procedent del més reptilià del cervell humà.

El fet, però, és que de sentències així n’hi ha a muntanyes a les xarxes socials que veuen alegrement nens i adolescents. La vida és allò que passa mentre fas plans, cantava Lennon. Parafrasejat, podria ser, avui: l’extrema dreta s’instal·la a casa teva per la pantalla mentre fas el dinar.

Fa quatre dies publicàvem que el Baròmetre d’Infància i Adolescència d’Unicef ha apuntat que la preocupació de nois i noies per la violència masclista ha caigut 14 punts en dos anys. La generació que s’alimenta de xarxes perilla de créixer en la més absoluta ignorància sobre la reflexió que requereixen les qüestions socials. Hi ha guerres en les quals el món adult considera que hi ha avenços mentre els nous apòstols de les xarxes (n’hi ha a cabassos) omplen la matèria gris dels seus seguidors de purulències. I cada tuit, cada TikTok, cada sessió de streaming no deglutida és carburant per a l’estupidesa i l’aliment de clixés denigrants. En aquest context, TikTok és una xarxa en què la política esdevé espectacle, expliquen els entesos, i en què s’ingereixen continguts ideològics sense cap mena de contrapartida reflexiva. L’ou de la serp mai no ho ha tingut tan fàcil per eclosionar.

Álvarez i Moledo asseguren que participaven en un grup d’humor negre des d’on s’haurien emès missatges denigrants. Humor. Potser serà cert que la fi del món no arribarà com un col·lapse o una deflagració, sinó com un somriure estupiditzat.

Subscriu-te per seguir llegint