Brogit

Prioritats i prioritats...

Víctor Feliu i Ferrer

Víctor Feliu i Ferrer

Finalment, s’ha arribat a un acord per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i, per tant, ja no hi ha excusa per justificar promeses incomplertes. Entre els acords signats llegeixo la creació de 2.000 noves places públiques de residència i la reducció d’un 50% de temps en l’avaluació de la dependència.

I ara cal preguntar-se: a Manresa li tocarà algun premi en aquesta loteria de les 2.000 noves places públiques? Li tocarà alguna menudalla amb alguna plaça concertada? O no li tocarà res?

D’aquí a quatre mesos farà quatre anys que en el debat de les eleccions municipals organitzat per la «Plataforma en defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran» els nou candidats/ates a l’alcaldia van coincidir en la urgència de construir una nova residència pública a Manresa. El pròxim mes d’abril, en el nou debat electoral organitzat per la «Plataforma» possiblement es repetirà la mateixa unanimitat. Mentrestant s’han perdut quatre anys. Malgrat els discursos favorables en el col·lectiu de les persones grans, es percep poca implicació política per aconseguir la nova residència.

La necessitat de més places de residència a Manresa és una evidència tal com ho demostra que empreses privades foranes hagin decidit construir-ne un parell. Amb les míseres pensions que alguns jubilats/ades cobren cal preguntar-se qui pot afrontar una despesa superior als 2.000 euros mensuals en una residència privada. A la residència no s’hi va per gust , s’hi va per necessitat.

Segons l’alcalde de Manresa, l’Ajuntament té compromesos 200 milions d’euros per a inversions a la ciutat durant els pròxims anys, dels quals 150 milions ja són finançats. Es parla de grans inversions a la Fàbrica Nova, en el soterrament del baixador de la línia dels FGC, en l’edifici de la nova seu de la Generalitat, etc., però no es parla dels 9 milions de la nova residència.

En començar a escriure aquestes línies acabo de llegir la notícia del canvi d’uniforme dels Mossos d’Esquadra. He llegit que s’ha substituït la camisa «blau Oxford» (blau cel) per una altra camisa més fosca i «més operativa». I que també se substitueix la gorra de plat per una altra gorra tipus beisbol, «més operativa». M’ha sorprès la repetició de l’adjectiu «operatiu» en relacionar-se l’eficàcia policial amb el canvi de color de la camisa i el disseny de la gorra. El canvi d’uniforme (camises, pantalons, caçadores i gorres) suposa una inversió de gairebé 11 milions d’euros (10.885.402 euros). Res a dir si tot plegat ha de servir per millorar «l’operativitat».

Entre la «inversió històrica de l’Ajuntament manresà» (paraules de l’alcalde) i «el pas històric en la renovació de la vestimenta policial» (paraules del conseller d’Interior) caldria afegir-hi «la reivindicació històrica de la residència pública» (paraules de la gent gran).

Els setciències, experts en la matèria, titllaran aquestes comparacions com un totum revolutum demagògic i sense rigor analític ni científic (alça Manela!), però són les comparacions que se senten al carrer per boca d’aquelles persones que pateixen i que reclamen als polítics prioritzar les urgències socials.

Subscriu-te per seguir llegint