Una setmana gens plàcida

Cada dia ha anat augmentant el nombre de víctimes del terratrèmol recent a Turquia i Síria, una tragèdia de dimensions difícils d’imaginar el matí del dilluns d’aquesta setmana quan va aparèixer la notícia d’una forta sacsejada al sud de Turquia i al nord de Síria. Però quan els mitjans de comunicació van començar a difondre imatges de destruccions extraordinàries ja es va fer evident que els afectats i perjudicats serien moltíssims. I, efectivament, les xifres fetes públiques fins ahir al matí ja parlaven de més de 21.000 morts i 79.000 ferits. Precisament, en un viatge a Turquia, ja fa uns quants anys, el mateix guia local esmentava la poca qualitat habitual de la construcció i concretament comentava que els habitatges més sòlids i ben construïts eren els que edificaven els paletes i constructors per a ells mateixos i les seves famílies... i que en canvi moltes de les construccions normals solien ser precàries a causa d’una normativa poc exigent. Si la situació ha continuat sent aquesta fins ara no és estrany que un fort terratrèmol hagi comportat destruccions massives i un nombre extraordinari de morts i ferits. I a Síria, amb una guerra civil interna que fa anys que dura, tot es complica perquè l’ajut internacional ho té més difícil per arribar-hi. En tot cas ho hauria de fer des de Turquia, però travessant tota la regió turca afectada pel terratrèmol. Unes dificultats afegides que entrebanquen encara més una ajuda del tot necessària.

Retornant al nostre país, no es pot oblidar que segueix sense aclarir-se un fet molt greu: l’anomenat Catalangate, l’espionatge il·legal contra l’independentisme català per mitjà del programa espia Pegasus, que només poden comprar organismes estatals. La mateixa directora del CNI –el Centro Nacional de Inteligencia– va acceptar que s’havien espiat 18 independentistes catalans, però de cap manera la seixantena llarga d’espiats que havia descobert Citizen Lab, un laboratori de la universitat canadenca de Toronto. Però des de fa gairebé un any que la qüestió està encallada i no hi ha hagut manera d’aconseguir cap explicació concreta de l’Estat. Fins al punt que fa pocs dies, tres relators de l’ONU s’han adreçat al Govern espanyol demanant-li un aclariment just i efectiu sobre l’espionatge a l’independentisme català, tot manifestant la seva preocupació pel que semblava una ingerència inacceptable ens els drets humans dels dirigents independentistes, que no estaven involucrats en activitats violentes i per tant no havien de ser espiats. Simultàniament, la secretària general del Consell d’Europa acaba de proposar que es denunciï el fet directament al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè l’Estat espanyol està obligat a respectar el Conveni Europeu d’aquests drets i aquell Tribunal és el que haurà de decidir definitivament sobre la qüestió.

En un àmbit del tot diferent, la mort de Josep Maria Espinàs ha estat tota una sotragada per a la cultura catalana en un sentit ben ampli. Definit com a periodista i escriptor, la seva activitat va ser tan extensa que se’l recordarà igualment com a fundador del grup Els Setze Jutges, impulsor de la cançó catalana en moments difícils com els començaments dels anys seixanta. La seva tasca periodística va ser immensa i destaquen els seus llibres de viatges, que van descriure gairebé tot el país. Tot un model d’intel·lectual compromès amb la seva llengua i la seva nació.

Subscriu-te per seguir llegint