El consentiment i l’embolic

Quan es va aprovar la llei de garantia integral de llibertat sexual, coneguda com «només sí és sí», ningú no es podia imaginar que provocaria el terrabastall i la confusió que ha generat. A hores d’ara costa de discernir la diferència entre el que defensen les ministres d’Unides Podem i la reforma de la llei que vol proposar el PSOE. I encara costa més d’entendre que el PP s’hagi apuntat a la polèmica i s’ofereixi als socialistes per reformar la llei.

«Només sí és sí» ha permès la revisió a la baixa de les penes d’alguns condemnats per delictes sexuals. Aquest fet ha provocat alarma social, perquè la darrera cosa que esperava la ciutadania era que la nova normativa afavorís delinqüents.

Un cop s’ha comprovat el que passa, semblaria que, sense treure el consentiment del centre de la qüestió, perquè és vital que sigui així, es podrien equiparar les penes amb la llei anterior. Però la polèmica entre Unides Podem i el PSOE evidencia que hi ha alguna cosa més i que les desavinences van més enllà de la reforma que es negocia. I el fet que el PP ara estigui tan interessat a ajudar el PSOE fa pensar en l’abraçada de l’os i en demostrar, només, que la llei tenia problemes tècnics.

Subscriu-te per seguir llegint